aquesta pot ser una batalla molt curta, que es pot fer injustament llarga. no hauria d'estar permés que la mort jugués amb l'esperança. hi ha quelcom en el trànsit de la nostra cultura que ofèn la intel·ligència, fins i tot ofèn la compassió i la misericòrdia. morir sempre hauria de ser una sorpresa, així ningú hauria de viure en l'espera. així tothom viuria en vida, fins a l'últim instant.
No et falta raó, les hores o dies previs sempre són de patiment. Això ens ho podríem estalviar, però sempre ens aferrem a la vida i a l'esperança, com si viure de determinades maneres fos millor que deixar de patir d'un cop.
ResponEliminaHi ha qui prefereix donar-se un temps per assumir la mort i acomidar-se dels altres. Jo sóc més partidari de no acomiadar-me. Digue'm antisocial però ho prefereixo així...
ResponEliminacoses així millor que un no tingui temps ni d'adonar-se'n, per més que diguin
ResponEliminaNo et falta raó, no... viure en vida... quina expressió més ben trobada.
ResponElimina