A tothom ens agraden els diners, si més no allò que ens poden proporcionar. I això no és ni bo ni dolent. Només cal fer-se dues preguntes:
1. Per a què els vull?
2. Què estic disposat a fer per aconseguir-los?
A partir d'aquí ja tenim el nostre retrat robot.
1. Per viure i per capritxets.
ResponElimina2. No massa cosa, treballar. I si no n'hi ha, doncs no n'hi ha.
Diners? Quin fàstic, per quantes mans han passat i brutes.
ResponEliminaMillor unes bones festes.
Entre tots hem de pensar una altra forma de diners, una forma que reconegui i retribueixi els mèrits socials, la contribució al benestar col·lectiu, a la saviesa comuna, a la llibertat de cadascú. Diners espirituals o socials són un oxímoron, Clídice?
ResponEliminaCom que sóc de mena obsequiosa, si mai deixés d'anar curt d'armilla -una constant a la meva vida- em convertiria en un filantrop i en un filantot sumptuós. Això ho dic ara, des de l'impossibilitat, a l'hora de la veritat ja veuríem si no em pugen els fums... Sempre penso que la Lamborghini fabrica preciosos cotxassos de somni i, també, bons tractors per a llaurar els camps.
ResponElimina