Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 28 de febrer del 2014

Artemísia

d'aquí
Enretirà l'oli, me'l passà sense dir res més perquè el tornés al seu lloc, perquè desés els antics fantasmes. I després, amb la seva cara de sempre -fora d'aquell moment intens i fugaç-, amb el rostre somrient de la Laura que jo coneixia, em digué:

- És una vella història, han passat tants anys! Potser algun dia la hi explicaré, vostè la comprendrà.

No va dir res més, i es posà a rentar uns pinzells; vaig veure que tenia ganes d'estar sola i de remenar, endreçar o, si més no, canviar coses de lloc, com ho fan sovint les dones per conjurar els moments de neguit.

Hi ha autores, com la Maria Àngels Anglada, que m'agrada visitar sovint. En ella retrobo la sensació de continuïtat que es viu en la Mediterrània, imatges, llum, sons que ens fan sentir a casa. Una casa una mica redecorada, però casa nostra al cap i a la fi. No és debades que sempre tinguem la cara a llevant i l'esquena a ponent.

Anglada, Maria Àngels. Artemísia. Barcelona, 1999. Edicions 62

Catalogació: la novel·la de l'Anglada és un contínuum d'evocació mediterrània, amb uns referents culturals impecables. Sempre cal tenir algun llibre seu a mà.

2 comentaris:

  1. Doncs mira, fins fa poc no la coneixia, i ara en sento a parlar sovint. Vaig portar un llibre seu a casa i li hauré de donar prioritat, s'ha de fer cas dels senyals.

    ResponElimina
  2. Benvolguda: en el regne dels cels, diuen, els últims seran els primers. Costa de creure, però per això existeix la fe.
    Àngels Anglada i jo érem bones amigues, i ella va marxar fa temps. L'enyorem. Escriptora no amb una A sinó amb dues, o sigui, a cap de llista. Abelló també té A, i Aritzeta... Quan s'arriba a la X ja no es té paciència, però sempre ha estat així, també, des del temps de passar llista a col·legi. Anglada mediterrània, grega, pacient i admirada del que veia. Tens raó.
    Salut sempre.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!