Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 2 de juliol del 2014

Logicomix

de la Wiki

Vaig conèixer Bertrand Russell a l'institut, com la majoria, quan tocava fer lògica. Però la lògica, em sap greu, un cop has fet uns quants sil·logismes aristotèlics, es torna avorrida de morir, perquè tampoc té cap interès didàctic o, senzillament, que el meu cervell, als quinze anys, estrenant la llibertat de l'institut després de les monges, no estava per gaire orgues i els ponens i els tollens i tota la tautologia -i la mare que la va parir- m'importaven un rave (ves que no sigui, més o menys, com ara, que amb tota aquesta faramalla no aconsegueixo perdre pes i tampoc em fregarà els vidres i la cuina).

En canvi, fou més interessant la seva biografia. Aristocràcia, pacifisme, llibertat sexual (?), presó, bogeries vàries ... aquí sí que hi havia tall per una adolescent punk de pa sucat amb oli.

El juliol del 2011, l'Allau -qui si no!-, va mostrar-nos Logicomix i el vaig comprar pensant en els malalts dels meus fills, sobretot el gran, que sempre ha mostrat tendències preocupants cap a la cosa lògico-matemàtica -ves que hi farem!-. Aquesta vegada, fent dissabte, m'ha caigut a les mans.

(Pels qui no estan al cas, cal que sàpiguen que tinc un mètode per llegir llibres, qualsevol, que és no cercar-lo, sinó que ell et trobi a tu, encara que el tingui voltant per casa)

Un còmic de matemàtiques i lògica, fet per, entre altres, Apostolos Doxiadis, de qui ja havia llegit L'oncle Petros i la conjectura de Goldblach, no podia passar per casa sense haver estat llegit, això sí, amb uns resultats relatius. No em fa cap angúnia confessar que en alguns moments m'he perdut, però els distints nivells del còmic et permeten seguir gairebé indemne. Ah! i el dibuix m'ha semblat terriblement eficaç, malgrat que, ara mateix, pugui no ser de l'estil que més em motivi.

Doxiadis, Apostolos; Papdimitiou, Christos H.; Papadatos, Alecos; Di Donna, Annie; Logicomix. Madrid, 2011(2). Ed. Sin Sentido.

Catalogació: fins i tot m'he llegit el pròleg de Fernando Savater (perfectament prescindible). A mi m'ha molat, però això no és gaire fiable, perquè a mi em molen coses molt rares.

2 comentaris:

ràpid, que el món s'acaba!