Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 24 d’agost de 2014

Tares

Ser ambidextra és pràctic, sobretot quan t'has de posar rimmel als ulls, al dret amb la dreta, a l'esquerre amb l'esquerra, o com quan passes paper de vidre a un moble, ho fas per meitats i no et canses tant, igual que pintar una paret. Però aquí s'acaba la broma. N'hi ha que diuen que els ambidextres som susceptibles de patir malalties mentals des de la nostra més tendra infantesa i, sobretot, problemes a l'escola i en els aprenentatges. Avui tothom corre a posar etiquetes. I si no fos que el problema no som els ambidextres (1 de cada 100) sinó el sistema creat i perpetuat per un estereotip ben definit? Hola Escola, que tal si t'adaptes a la diferència? Ens estalviaríem una pila de fracassos i de sentir-nos com a bestioles mal formades.

3 comentaris:

  1. Entenc que hi ha més esquerrans encara que ambidextres, i ells tenen els mateixos problemes, perquè el món està adaptat per dretans. Jo tinc sort en això, l'esquerra és només un apèndix per prémer la A del teclat i poca cosa més. Tret que estigui en una campana de flux laminar al laboratori, allà dins les dues mans em van que volen i l'esquerra fa tanta feina com la dreta.

    ResponElimina
  2. doncs jo diria que ser ambidextra és una gran sort! jo esquerrana subreptíciament contrariada per l'escola franquista fa temps que practico amb la mà esquerra i no he notat cap augment de probabilitat de malaltia .....seriosament hi ha teories que precisament parlen de tot el contrari ser ambidextre augmenta la probabilitat i possibilitat de ser més creatiu, flexible, imaginatiu

    ResponElimina
  3. A l'escola li falta millorar molt, encara afavoreix als nens que no porten maldecaps, són "normalets", creuen, etc etc

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!