Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 28 de juny del 2015

Avui fa anys


D'aquesta fotografia cinquanta-un, o sigui que jo en faig cinquanta-dos. El pare encara hi és, i està més prim i malalt, i se m'acut un munt de reflexions entre un punt i l'altre, però què voleu, hi som, hi és, i ja és suficient.

8 comentaris:

  1. Això té, el fer anys: que és millor que no fer-ne. Per molts més!

    ResponElimina
  2. I que hi puguem ser per molts anys més...

    ResponElimina
  3. Per molt anys. Tot i la malaltia del pare, com tu dius: encara hi és. I això és molt més del que sembla a primera vista. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. 51 anys donen per moltes coses, més que reflexions, unes memòries podries fer. Però si hi sou, no és poc. Per molts anys.

    ResponElimina
  5. Se't veu indòmita i curiosa, amb la cinta qui-sap-com i les dues dentetes; i a ton pare ben content de les teves maneres. Una abraçada, doble i a repartir.

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats, Clidi!! Com dius tu, cada matí és un regal!

    ResponElimina
  7. Quina nena més desperta. Per molts anys!

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!