... i cada matí és un regal
No s'ha de parlar mai més del compte. Però tampoc s'ha de fugir de les interpel·lacions. La vida passa fent equilibris amb les paraules.
Paciència encara que sembli que "quien calla otorga"! Ens passa a tots fins que en tenim prou i llavors esclatem... Millor no arribar-hi que hi ha gent que no entén de subtilitats...
Qui calla sovint està pensant en una altra cosa, segurament en el meu blog.
I quan parles... et diuen (els que mai no callen) que delires. La paciència és mare, més que de la ciència, de la supèrbia dels que la reben.
O calla perquè escolta
ràpid, que el món s'acaba!
No s'ha de parlar mai més del compte. Però tampoc s'ha de fugir de les interpel·lacions. La vida passa fent equilibris amb les paraules.
ResponEliminaPaciència encara que sembli que "quien calla otorga"! Ens passa a tots fins que en tenim prou i llavors esclatem... Millor no arribar-hi que hi ha gent que no entén de subtilitats...
ResponEliminaQui calla sovint està pensant en una altra cosa, segurament en el meu blog.
ResponEliminaI quan parles... et diuen (els que mai no callen) que delires. La paciència és mare, més que de la ciència, de la supèrbia dels que la reben.
ResponEliminaO calla perquè escolta
ResponElimina