Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 31 de juliol del 2015

La corrosión del carácter

d'aquí
"El temor de que los extranjeros socaven los esfuerzos de los nativos es un temor profundamente arraigado. En el siglo XIX, eran los inmigrantes muy pobres y sin cualificaciones los que parecían llevarse los trabajos, por su disposición a trabajar por menos. Hoy, la economía global desempeña la función de suscitar este viejo miedo, pero aquellos amenazados en su païs no parecen ser sólo los no cualificados, sino también las clases medias y los profesionales atrapados en el flujo del mercado de trabajo global. Muchos médicos norteamericanos han citado, por ejemplo, el flujo de "doctores baratos" de los países del Tercer Mundo como una de las razones por las cuales su propia seguridad se ve amenazada por las compañías de seguros y de asistencia sanitaria. Economistas como Lester Thurow han intentado generalizar esta amenaza argumentando que el cambio de trabajo a lugares del mundo con menores salarios debilita los salarios en economías más avanzadas, como Estados Unidos. Desde un punto de vista racional, es posible matizar este miedo al mercado de trabajo global; Paul Krugman señala, por ejemplo, que sólo el 2% de la renta nacional en América procede de importaciones de economías de bajo salario de otras partes del mundo. Sin embargo, la creencia en el riesgo personal causado por la amenza externa posee raíces profundas y no tiene en cuenta los hechos." (p. 133)

No és el tema principal del llibre el d'aquest paràgraf, però m'ha cridat poderosament l'atenció al tractar-se d'un tema sobre el qual n'he de parlar sovint amb els meus conciutadans i sobre el qual, aquests mantenen la mateixa opinió del paràgraf: no hi ha possibilitat de canviar l'opinió en base a les xifres objectives. Per molts i moltes catalans, avui, a les persones nouvingudes d'altres parts del món se'ls "regala" tot i tots, sense excepció, coneixen una velleta que malviu amb una pensió miserable i a la qual se li neguen tots els serveis. Gairebé donaria per fer broma si no fos perquè és una qüestió molt seriosa i que sempre es tracta al caire de la violència irracional. La temptació de carregar-te de dades i estadístiques que demostrin que això no és cert, que no es "regala" res i que allò que es dona és minso al costat d'allò que ens prenen, que els paràsits de la societat no es diuen Mohamed sinó que nomeixen Bárcenas i d'altres, és una vana temptació perquè, al teu davant, hi ha algú que no té cap interès en creure't. Això demostra que és una qüestió seriosa i que qui mana cal que se la prengui amb tot l'interès.

De fet, el tema del llibre, la corrosió del caràcter en el nou capitalisme de la societat nord-americana, i britànica ensems, podem començar a garantir que ja s'ha instal·lat a casa nostra i, malauradament, per quedar-se. Rere paraules com flexibilitat i emprenedoria s'amaga el papu del nou capitalisme que s'expulsa la responsabilitat envers el treballador. Associar, com solem fer, feina i identitat en una societat on, cada cop més, la feina és un bé precari, comporta legions de persones sense objectiu ni ambició, i instal·la el fracàs com el sentiment més corrent entre els treballadors i que ens deixa en mans del capitalisme depredador, que no productiu, de les noves corporacions. Al final creiem que cal tenir una feina, la que sigui, i al preu que ens vulguin donar; defensar la que tenim, empassant-nos tots els gripaus necessaris per tal de no perdre-la, perquè al final, no és que hi hagi la pobresa, que potser també, sinó que el que hi ha és el fracàs.

Sennett, Richard. La corrosión del carácter. Barcelona, 2010 (12ed). Anagrama.

Catalogació: una peça més del trencaclosques de la nostra realitat. Sennett és un sociòleg molt llegible i que cal llegir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

ràpid, que el món s'acaba!