Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 17 d’agost del 2015

Diari de bord. Data estelar: 170815. Dia 17 (circa)

2 d'agost de 2015. 10:10. Ei fill, que ja heu marxat? On pares? No és per res, només per saber en quin punt de l'atles he d'enviar bons pensaments. Petó.

3 d'agost de 2015. 20:25. Estic a Trieste. Estem molt bé tots i ara anirem cap a Eslovènia.

6 d'agost de 2015. 16:46. Ei, estem a Zarda, Croàcia. Tot genial! X casa tots b?

6 d'agost de 2015. 16:48 Anar fent que ja és molt. Petons

8 d'agost de 2015. 11:23. Ei, que avui és l'aniversari de ton germà. Fes-li un toc.

9 d'agost de 2015. 19:29. Vale! Estem a Dubrovnic. Tot b! un petonàs!

Tenia els meus dubtes en considerar aquesta nova escapada de mon fill dins de la secció del Diari de bord, sobretot perquè ben bé no sabia que marxava, m'havia arribat el rumor pels avis, els quals ja havien fet el gest de contribuir a la causa. I és que, entre altres coses, el meu fill i jo cada dia parlem menys i ens estimem millor. I això val pels fills i pels que no ho són. D'ençà que se'n va anar a viure d'okupa a Cerdanyola -que ja em diràs!- vivim més relaxats. Els fills, a partir d'una edat, si volen continuar essent estimats pels pares, val més que fotin el camp, perquè tenir enredant per casa un parell de senyors amb barba, alts com santpaus, amb aquelles veuotes que no saben el que és parlar fluix, jugant a la play -o sigui: ensenyorint-se de la sala-, i sempre impacients quan el pare o la mare (o l'avi, o l'àvia, o la iaia), els parlen, no és la millor manera per sentir-te identificada amb la teva descendència. Als fills cal enyorar-los, i com més grans més. Així, quan vénen un diumenge a menjar arròs, sembla que et facin un favor, encara que només vinguin per atipar-se i endur-se mil cinc-cents túpers per passar el que quedi de mes.
Bé, el cas és que enguany, per fer vacances de viatjar, ha decidit anar-se'n a Grècia amb tres amics de l'escola en autoestop. Vaja, com si jo, per fer vacances, decidís començar a fer balanços d'empreses o jugar a calcular l'IVA de totes les geladeries on tinc el plaer de seure a consumir la seva producció. L'última notícia és que se n'anaven a Atenes. No sé si el meu fill tria els països per visitar pel seu optimisme, per tant, crec que em començo a preocupar. De tota manera els missatges semblen prou optimistes, escassos això sí.
Ah! i per cert, l'altre fill, el "quiet", el tinc a Eslovènia. Més convencionalment, en cotxe, però també picat pel gen gitano.
 I jo a casa sense poder marxar! I mira que fa dies que vull omplir la motxilla i fotre el camp!

10 comentaris:

  1. Serà que els teus fills no t'ensenyen com fer-ho........Va agafa la motxilla i el raspall i a fer el guiri

    ResponElimina
  2. Tu a fer campanya, que és el que ens toca. Però de veritat, llegeixo uns parell més de diaris de bord teus i em faig la vasectomia...

    ResponElimina
  3. Ai Joan Gasull! ells rai! Jo he canviat una mainada per una altra, velleta i a la que faig falta. Ja em vagarà! :)

    XeXu, justament, el motiu per tenir-los és aquest. O és que no se'm nota que n'estic mega-orgullosa? :)

    ResponElimina
  4. Ahhh, així el que està a Eslovènia és el quiet! Ostitú, i no els pots portar a l'Illa Fantasia a veure si descobreixen una altra dimensió però a prop? Benu, ja es veu que són bons nois i l'esperit inquiet l'han tret de sa mare, segur. Petonets.

    ResponElimina
  5. Que consti que a l'Illa Fantasia s'ho passarien teta, eh? ;)

    ResponElimina
  6. Saps què penso Gemma Sara? que és culpa meva per no haver-los dut mai als parcs d'atraccions. Bé, sí, vam anar al Tibidabo una vegada i una a Port Aventura i ja n'hi ha prou, que si vols emocions fortes val més intentar trobar allotjament a Calcuta sense ni un ral ^^

    ResponElimina
  7. Ostres, doncs jo ho faig al revés, l'altre dia van ser els pares que van venir a dinar a casa meva, no es van emportar tupper de miracle...

    ResponElimina
  8. Ep, Clidi: Si no és que creus en l'existència d'una variant 'sanitosa' de l'enveja, de cap manera hauries de llegir la tongada de meditats 'apunts alpins' que ara inicio. Ja us veig fent la motxilla i, com els nois, fugint cames ajudeu-me.
    Aquí convé preuar els dubtes del que, en escoltar el toc a sometent, no tan sols es queda, sinó que hi afegeix una expressió de dolça bondat.

    ResponElimina
  9. Pons, necessites una altra mare? estic adoptable si hi ha tupper :)

    Girb, la motxilla sempre està feta, però això teu no m'ho perdo!

    ResponElimina
  10. Clidi, saps quin és el problema? Que la nostra motxilla és massa gran.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!