Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 9 de març de 2016

Dia

Què és el que sol fer una menopàusica aturada amb depressió algun dia de la seva vida?

Doncs bé, et lleves després de no haver dormit en tota la nit a causa dels fogots i dels viatges al bany, perquè, és clar, no tens pròstata, però has parit, i la continència ja comença a ser escassa, la urinària, perquè la verbal ja fa anys que l'has donat per perduda.

Un cop llevada et prens la pastilla per la depressió, menges un kiwi i una tassa de te i li prepares l'esmorzar a la sogra.

Després, fas esquats mentre et rentes les dents, els dos minuts justos que et determina el rellotge de sorra blava que tens al bany. Els esquats els fas cada vegada que et rentes les dents, cinc cops al dia, que són els àpats que fas.

Si fa bo, surts a fer una hora d'exercici a l'aire lliure, sinó comences la jornada, després de la dutxa i de fer el llit, seient a l'ordinador per estudiar o llegir els correus electrònics.

Algun dia a la setmana dediques aquesta hora a fer un te amb la teva parella lingüística, polonesa, i treballeu la lectura de la Història d'un cavall d'en Tolstoi.

Al volt de les onze menges un entrepà petit i un cafè o una infusió.

Escombres, fas el dinar, cantes mamiiiiiiipanxiiiiitaaaaa.

Tornes a estudiar o a fer feina del partit.

Dines amb la mare i la sogra.

Te'n vas amb la tassa de te a continuar estudiant fins que arriba l'home i amb l'excusa de posar-li el dinar la fas petar una estona.

Tornes a l'ordinador a veure si hi ha notícies de ton fill petit, o d'on està, o d'on sigui. El cas és tornar-se boja buscant dades que ajudaran a què necessitis més la pastilla del matí.

Berenes alguna cosa mentre llegeixes algun dels casos del pare Brown, o De senectute de Ciceró, o dibuixes, o constates que gairebé no pots escriure.

Surts a reunir-te durant diverses hores. Política, política i més política.

Tornes, sopes, et prens la pastilla del colesterol, l'oli d'onagra (que no et fa res) i comparteixes un capítol de Borgen amb la parella.

Proves de dormir amb el club de la mitjanit (CatRadio), no perquè t'agradi ni molt ni poc, perquè és soroll que t'ajuda a dormir i potser fas una capcinada fins les dues de la matinada, quan comença la rutina de fogots i pixera, fins que caus rendida i t'adorms de les 7 a les 8 del matí.

I així, anar fent, mentre esperes que la química supleixi els components que el teu cervell, una mica destarotat per la manca de son, no es veu capaç de repostar.

Que ningú es pensi que una es torna com la Marguerite Gautier estirada al divan, només que cada dia ets més conscient de tu mateixa. Vaja, que fas el que fa tothom però tens la sensació de què t'estàs prenent el pols cada cinc minuts. I això no és gaire bo.

5 comentaris:

  1. No està malament la teva vida, si no fos per la moguda activitat nocturna

    ResponElimina
  2. més o menys com la vida de tots enm arribar a certa edat. Ah! La depressió no es cura amb pastilles, jo que tu les deixaria, és el pas previ a la drogadicció de la gent gran, les putes pastilles.

    ResponElimina
  3. Passo per aquí i llegeixo el teu repertori de tasques cotidianes. Te'ns el dia molt ple i me n'alegro. Aquesta època passarà i amb ajuda química o sense la podràs recordar con un parèntesi. Tot vol temps i tots hi estem exposats. ! Endavant

    ResponElimina
  4. Sembla mentida que la depressió pugui ser compatible amb tantes altres coses, però em temo que és un mal més estès del que creiem, o del que volem creure. I la gent que no és tan propera ni ho nota, oi?

    ResponElimina
  5. una pàgina més del diari particular que escriu tota persona que intenta sobreviure damunt d'aquesta gran bola que no para de girar. En les properes pàgines serà millor, segur.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!