Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 18 d’abril de 2016

Ehky ya Scheherazade de Yousry Nasrallah

En el regne dels bonistes tendim a defensar l'indefensable, en molts casos. Últimament està de moda fer-nos creure que les dones que porten vel i se sotmeten ho fan perquè volen i que les dones occidentals també portem vel, d'una altra manera. Bé, la realitat és ben trista: totes portem vel, perquè totes veiem com el fet de ser dona és diferencial respecte a moltes coses. I us ho diu algú que ha de viure un món, el de la política, que, contràriament al que se sol pensar, és ultra-masclista.
 
Mujeres del Cairo no és una gran pel·lícula, però és una pel·lícula interessant. Pel tema i, sobretot, per l'origen de la producció: Egipte i, també, és clar, pel seu director. Yousry Nasrallah, egipci d'origen copte.

 
 
Títol original: Ehky ya Scheherazade (Scheherazada Tell Me a Story). Any: 2009. Duració: 134 minuts. País: Egipte. Director: Yousry Nasrallah. Guió: Wahid Hamid. Música: Tamer Karawan. Fotografia: Samir Bahzan. Repartiment: Mona Zaki, Mahmoud Hemida, Hassan El Raddad, Nahed El Sebai. Producció: Misr Cinema Company.
 
Ah! i no us en estigueu mai: V.O.S.

2 comentaris:

  1. No sé si el que diré ara s'ajusta a la realitat però una vegada vaig parlar amb un musulmà del tema i em va dir que les dones havien de portar vel "to "protect them from lookers". És a dir, que si no porten vel, deuen estar donant el senyal que volen tema amb qualsevol que passi per allà.

    Uns anys de viure al Raval després, he vist el masclisme de certs individus de certs col·lectius i l'assetjament que sotmeten a les dones pel carrer i la cosa quadra bastant: només respecten una dona si va ben embolicada i acompanyada pel seu home. Si va sola i mostrant les espatlles nues, és "presa legal".

    Potser és una opinió molt de cunyat, eh? Però quadra força amb els fets que he pogut veure de prop.

    ResponElimina
  2. El mal sempre és el mateix: és una persona o un objecte? Si és algú com tu no pots posseir-la, si és un objecte sí. La veritat és que en la nostra cultura no som gran cosa més tampoc, o bestiar de cria o objectes sexuals. Només cal fer una ullada als anuncis.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!