Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 14 de setembre de 2016

Diari de bord. Data estelar: 140916. Dia 1

Estic esperant que s'acabi de fer la motxilla per dur-lo a l'aeroport. Aquesta vegada, els seus últims 150€ han servit per un vol a Leipzig (a Leipzig via Munich, sembla). No crec que pensi gaire en Bach i Wagner, però és ben cert que és meva la responsabilitat de la seva mancança en coneixements musicals. Imagino que la meva mala experiència en aquests aprenentatges -quatre anys de solfeig, piano i guitarra, que han provocat que no hagi tocat ni una tecla, ni una corda, d'ençà els 15 anys (el que pot fer un mestre!)-, va provocar que em decantés més per comprar-los una pilota de bàsquet.

Però bé, a qui li pot importar Wagner, la Saxònia i tot plegat si a Leipzig hi viu la Hanna! D'allí cap a on? Califòrnia, em diu. Sol o acompanyat? em pregunto mentalment. No ho verbalitzo, així m'estalvio el moc. Mare i fill sempre hem tingut una relació complicada i tot allò que pot provocar un somriure vingut d'altres, vingut de la mare és motiu d'enuig. No ho comprenc, ni ho vull, només ho accepto amb mala resignació. Forma part de la feina de mare, em diuen.

Bé, tornem a la ruta. Negaré haver dit el que ara diré, però tant de bo trobés una bona mossa vigatana que l'encaterinés i me'l lligués a prop de casa! (fins i tot si fos leipziguesa ja faria el fet)

Un cop expressat el desig i bufades les espelmes, tornem a la realitat. Avui toca Leipzig? o Munich o el que sigui? Doncs el que sigui!

4 comentaris:

  1. Ostres, una mostra de normalitat, del que sentirien el 99.99% de les persones! Desitjar que el fill pari de fer l'animal i s'estigui quiet d'una p... vegada. Estàs bé? Segur que no tens una mica de febre?

    ResponElimina
  2. sempre ens faran patir els fills, tant és que siguin aquí com allà, gasten un egoisme que no dóna per gaire més.

    ResponElimina
  3. Això que dius que negaràs haver-ho dit ho puc entendre, és clar, però és que ho has posar negre sobre blanc, i això ja no hi ha qui t'ho esborri ;-)

    Però si aquesta mossa que dius en comptes de ser de Vic fos, posem per cas, de Berga, també faries, oi?

    ResponElimina
  4. Sí, XeXu, acceptar la realitat no vol dir tenir somnis ;) i jo sóc la dona més normal que conec ^^

    Joan, el "fillisme" comporta egoisme, van aparellats :)

    Miquel Saumell, només que fos del continent europeu ja em conformaria, mira que et dic!

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!