Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 18 de novembre del 2016

Diari de bord. Data estelar: 181116. Dia 1

Dia -1

- Mare demà marxo. Pots portar-nos a mi i a una amiga a l'aeroport?

- I tant fill, a quina hora?

- A les cinc del matí.

- (sospir) D'acord fill.

Cinc del matí.

- I cap on vas? Cap a Tailàndia?

- No, que la Hanna encara treballa a Stuttgart fins el 26. Vaig a Londres.

- Ah! (3, 2, 1 ... Preparada per a qualsevol cosa)

- Sí, hem agafat un vol a Londres per menys de 15 euros, per anar a veure una amiga, d'aquí prendrem un tren, o farem autoestop a Birmingham a veure un altre amic, ens arribarem a Cardiff...

- A veure un altre amic?

- Sí, aleshores tornaré a Londres sol per volar a Dusseldorf, també per menys de quinze euros, aniré a Stuttgart a buscar la Hanna i marxarem a Tailàndia.

- Des d'Stuttgart?

- Nooo (no sé perquè pregunto), sortim de Colònia.

-Ja, i a Tailàndia us hi estareu gaire?

- Una setmana, després autoestop fins a Indonèsia.

- Ho saps que hi ha mar entremig?

- Sí, farem autoestop perquè ens pugin a algun ferry, allí és més fàcil que t'agafin que a Dover, que et pots passar dos dies pidolant a tots els cotxes.

- Bé, ja aniràs dient. Temps pel retorn?

- Ves a saber, poster un any.

- D'acord, ves amb compte i tapa't que a Tv3 han dit que farà fred.

- Sí mare.

5 comentaris:

  1. Tot això t'ho inventes, oi? No pot ser veritat. Vaig a fer-me la vasectomia ara mateix, estic decidit.

    ResponElimina
  2. De què serveix tenir un fill si no el veus mai? Per això millor tenir un peix que sempre saps on és.

    ResponElimina
  3. XeXu, no, no m'ho invento. És com agafar la línia 3 del metro i anar fent, l'únic que en avió. I no et facis la vasectomia, home! Millor un fill així amb 26 anys que un encorbatat. Bé, l'encorbatat ja el tinc de 28. A casa nostra no ens avorrim mai :)

    Pons, tens raó, però sabies que tenir peixos a casa dóna molt mala sort? A mi me'n van dur uns quants i vaig fer un #liberadaWilly així que vaig poder.

    ResponElimina
  4. ja m'agradaria ser la seva motxilla, potser no es farà ric però viu molt més ricament que molts podrits de diners.

    ResponElimina
  5. Tens raó Joan, el veig feliç i això és el millor que li pot passar a una mare

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!