Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 12 de juny de 2017

Malsons

Somniava que estàvem -no sé qui, no cal preguntar- en una illa, i una habitació, ara i adés eren una cosa o una altra, i una enorme massa de gelatina negra pretenia absorbir-nos per convertir-nos en no res. L'espectre variava de densitat; amb la consistència de la gelatina avançava, i la feina era nostra per esquivar-la, i, quan l'observava, tenia la textura esponjosa de la mousse, i pensava: això és per dissoldre millor el meu jo.

M'he despertat suant i sort que no tenia un misto, sinó cremo tots els llibres de filosofia.

3 comentaris:

  1. Òndia Pons, no he vist mai Lost. Potser sí, no ho sé.

    Francesc, aquest estrès ens matarà a tots :P

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!