La Linda en un veinat de 7 veïns de A Cañiza, a Galiza, a tocar amb Portugal. La Linda surt poc del corral i el seu vedell menys, perquè només cal que s'engreixi per vendre'l. A mi, semi-urbanita, se'm regira tot pensant-ho i sóc capaç d'entendre-ho, també. La família que posseeix la Linda se sustenta sobre aquestes coses i els nostre ecologisme d'Eixample els queda molt lluny en el seu dia a dia, de feina dura i continuada, en un món on tot són vells i tot desapareix. Penso en l'anunci de llet on el vaquer li canta a les vaques i en com, sempre, la industria ens fa mirar cap a una altra banda perquè no se'ns passi pel cap començar a estripar les cartes d'un joc en el que sempre acabem perdent. Ens hauríem d'emprenyar més i més sovint.
La majoria d'inquietuds que tenim per aquests verals no passen la categoria de 'problemes del primer món'.
ResponEliminaI que ridículs que ens semblen quan ens enfrontem als problemes d'altres mons!
Elimina