- Hola fill, què tal? com va tot?
- ei pare, acabo d'arribar a casa d'una mani que hem organitzat en suport a Kurdistan i Catalunya. Com va tot per allà?
- Per aquí molt calent, tot, cada dia manis i la poli repartint.
- Ja vaig veient vídeos. per Esparreguera també?
- Sips, de moment tot ok. Ja anirem veient. A Esparreguera es va tallar la nacional 3 dies.
- Que guai.
- I després va passar la marxa de Tàrrega a Barcelona. Al vespre és quan s'embolica a Barcelona.
- Ja m'imagino, però està bé que la gent no se'n torni a casa i d'aquí a quatre dies tot oblidat.
- Ja veurem com evoluciona.
- Amb més repressió.
- Estàs a Tessalonica?
- Sí, sí, estic aquí ajudant una amics a arreglar una casa i a l'organització kurda, penso en anar a una illa d'aquí a poc però de moment estic bastant liat per aquí.
- Ja ens aniràs informant.
- Una abraçada!
- Una abraçada!
Encara no estem prou malament aquí perquè el teu fill torni a casa, veig. És clar que comparat amb el que els fan als kurds, la brutalitat policial d'aquí és com un partit de pati d'escola.
ResponEliminaEl cas és ajudar, com sigui, on sigui. La causa humana ha de ser la nostra causa. :)
Elimina