Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 29 de setembre de 2020

The Housemaid d'Im Sang-soo

 


Hanyo (The Housemaid). Corea del Sud, 2010. 106 minuts. Direcció i guió: Im Sang-soo.

Catalogació: Remake de la pel·lícula Hanyo de Kim Ki-young al 1960. Im Sang-soo ens parla de l'oportunitat de renovar la pel·lícula anterior d'una societat on el poder sempre acaba destruint els febles ara, però, en una societat de "súper-rics", aquesta nova espècie crescuda sota l'ombra del declivi nord-americà al sud-est asiàtic, la Xina, Rússia i Àfrica, una classe social que s'emmiralla, mai més ben dit, en el saló dels miralls de Versailles, a la manera artificiosa i kitsch del "nou-riquisme" i l'excés desmesurat de diners. L'estètica és la nova ètica i, així, només compta la voluntat del qui té més diners, fins i tot si s'ha pogut comprar tota la cultura i l'educació possible. Hi ha alguna cosa que no rutlla en la societat coreana quan l'únic transversal que té és la soledat.

No cal dir que l'original, la de Kim Ki-young consta al cànon 1001 películas que hay que ver antes de morir d'Steven Jay Schneider, al 1960 acompanyada de 

Les yeux sans visage de Georges Franju

Saturday Night and Sunday Morning de Karel Reisz

La dolce vita de Federico Fellini

Le trou de Jacques Becker

Rocco e i suoi fratelli de Luchino Visconti

L'avventura de Michelangelo Antonioni

À bout de souffle de Jean-Luc Godard

Spartacus d'Stanley Kubrick

The Apartment de Billy Wilder

Meghe dhaka tara de Ritwik Ghatak

Psycho d'Alfred Hitchcock

Tirez sur le pianiste de François Truffaut

Peeping Tom Michel Powell

La máscara del demonio de Mario Bava


Vaja, el 1960 es pot dir que és una de les anyades remarcables en el món del cinema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

ràpid, que el món s'acaba!