Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 19 de març de 2014

Ni que els haguéssim criat separats!


8 comentaris:

  1. I és dolent que siguin tan diferents? Bé, en el post no queda clar el perquè de la teva cara... entenc que el de l'esquerra se t'ha fet banquer o polític? (NOTA: sí, ja sé que fas de política, però em referia a els polítics de veritat, els que roben i fan el que els rota).

    ResponElimina
  2. XeXu, m'agraden tots dos, tant com em desagraden a voltes. El de l'esquerra, el gran, és biotecnòleg per la UAB i màster en indústria farmacèutica i biotecnològica per per la UPF, a l'atur. El de la dreta, el petit, va deixar sociologia després de dos anys, es va especialitzar en fer menús king-ahorro a Burger King, ha deixat la feina, i ara diu que se'n va a la Índia a fer de captaire.

    Quin dels dos té raó? tots dos, evidentment. Qui l'erra? ambdós, com tothom. Però, mira, m'agradaria que fossin més amics.

    ResponElimina
  3. Com tothom, ells fan les seves tries. Els meus es porten 15 mesos i encara són una mica amics.

    Ara el petit diu que vol ser policia... quasi hauria preferit que volgués ser torero!

    ResponElimina
  4. òndia gatot! això si que és un disgust. Però no cal patir-hi, el meu gran volia ser paleontòleg i el petit arqueòleg per anar a gratar plegats pel món i té, ja ho veus: aturat i captaire per compte propi! ja em diràs!

    ResponElimina
  5. És impossible controlar-ho tot, per sort o per desgràcia els fills han de fer la seva

    ResponElimina
  6. Quin fart de patir que ens queda.......però si és el que volen que ihi podem fer, igual ho encerten

    ResponElimina
  7. Mira que hem arribat a donar tombs ma germana i jo (ella + 2,10), i alguns de no menors que això de l'Índia... I ja ens tens tan amics, fent un TBO, a quatre mans, cosa mai vista sobre les seves emergències mèdiques i les meves poètiques. Fixa't si hi ha espai!

    ResponElimina
  8. sé que no hi puc fer res, són éssers humans normals -bé, de vegades jo no els veig gaire normals, però millor deixar-ho córrer-, però la gallina lloca, o sigui servidora, voldria que tot fos "com cal". les cometes ja em diuen que és absurd, però, ves, penso que es donarien més oportunitats si sabessin donar-se un cop de mà. Serà que sóc massa clan, o que ells encara no han tingut l'oportunitat de passar-ho prou malament com per demostrar-se els lligams que, per força, tenen.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!