"- Mare, et truco des d'Oman.
- D'Oman?
- Sí, mare, és d'on surt l'avió cap a Bombai. Estic bé, no hi pateixis. Teníem dos dies per passar a l'aeroport, però un hindú ens ha ofert acollir-nos a casa seva, i estem aixoplugats i tenim menjar.
- Caram, fill, dóna'ls les gràcies de part nostra.
- Si, no t'amoïnis, ho faré. Un petó.
- Un petó fill. Cuida't."
Tenia vint-i-quatre anys que, també, vaig encetar el meu propi viatge. Era la matinada i dormia al costat de n'F., amb qui feia quatre anys que convivia, després de sis anys de festeig. Algú dubta de l'ardidesa d'alguns viatges? Em vaig despertar amb una necessitat dolorosa i vaig sacsejar-lo:
- D'Oman?
- Sí, mare, és d'on surt l'avió cap a Bombai. Estic bé, no hi pateixis. Teníem dos dies per passar a l'aeroport, però un hindú ens ha ofert acollir-nos a casa seva, i estem aixoplugats i tenim menjar.
- Caram, fill, dóna'ls les gràcies de part nostra.
- Si, no t'amoïnis, ho faré. Un petó.
- Un petó fill. Cuida't."
Tenia vint-i-quatre anys que, també, vaig encetar el meu propi viatge. Era la matinada i dormia al costat de n'F., amb qui feia quatre anys que convivia, després de sis anys de festeig. Algú dubta de l'ardidesa d'alguns viatges? Em vaig despertar amb una necessitat dolorosa i vaig sacsejar-lo:
- Vull que tinguem un fill.
Em va mirar amb els ulls aclucats, provant de conjugar dues neurones per aterrar a la realitat. Finalment remugà:
- No estic preparat.
I es va girar per reprendre el son.
- No n'estaràs mai, però jo, ara, sí.
Al cap de deu mesos teníem el primer fill. Un any i nou mesos després d'aquest, el segon. El tercer no va ser possible, em vaig rendir en la negociació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!