Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 27 de juny de 2014

Diari de bord. Data estelar: 270614. Dia 10

En les aventures que, en comptagotes va desgranant mon fill petit, a cop d'SMS, i que no desvelo per mor que no és a mi a qui toca narrar-les, la constant és la solidaritat i la generositat de les persones amb què va ensopegant. I, sense poder evitar-ho reprenc velles converses amb ell -que continuo mentalment-, on parlem de l'origen del recel català, d'aquesta eixutesa com a poble, d'aquesta malfiança infinita.

Si tots els humans som iguals -que ho som, no cal dubtar-ne-, què ha provocat aquesta diferenciació en la cosa catalana? Probablement la història, però em nego, en rodó, a ser catalogada dins un sac on hi van a parar les explicacions més fàcils i demagògiques.

Des dels Terços de Flandes fins ara, quantes coses no ens han passat als catalans? I és que la solidaritat imposada, ves que no acabi resultant una vacuna poderosa.

"ei pare, som a Goa, tot genial, per aki tot bé?"

2 comentaris:

  1. Els catalans no som el poble més obert que hi ha, som força desconfiats, certament. Recelosos davant d'allò que no coneixem. Però quan veiem que no ens ha de fer mal, llavors obrim les portes. Així ho veig. I això fa pensar.

    ResponElimina
  2. Des de quan Goa és una universitat del benestar vora mar? D'ençà els seixanta segur, sense excloure que des de sempre. Imagino la universalitat del col·lectiu que s'hi aplega.
    Segur que el contacte humà ha de ser ben alliçonador.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!