Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 6 de juny de 2014

El Dux i la Dogaressa


Ah! senza amare
Andare sul mare
Col sposo dal mare
No può consolare

Marino Falieri (1274-1355), Dux de Venècia que, a les seves velleses la dugué a la victòria sobre l'armada hongaresa i que acabà morint amb deshonor - decapitat i esquarterat- per la seva pròpia ciutat, és la font de molta literatura romàntica: Marino Faliero: Doge of Venice, de Lord Byron al 1821, i una òpera de Donizetti, al 1835, és el protagonista d'aquest conte romàntic d'E.T.A. Hoffmann.

Que per què? Doncs perquè el vaig ensopegar en una pila de llibres als Encants, perquè em va fer gràcia que fos traduït per Carles Riba, perquè és una traducció pre-fabriana del 1924, perquè és curt, perquè he après coses sobre el Bucentaur (Bucintoro), la galera en la qual el Dux de Venècia contreia matrimoni amb el mar, sobre Pere Ursèol I (928-997), antic Dux de Venècia que es va retirar a fer vida d'ermità a Sant Miquel de Cuixà sota la influència de Fra Garí, (l'abat del monestir, no pas el nostre Fra Garí, el de Montserrat que va tenir problemes amb el Dimoni i la filla d'en Guifré el Pilós), i que, l'Ursèol, es considerat sant per l'Església catòlica, o, per exemple, he après coses rel del nom del protagonista, Antonio Dalbinger, que m'ha dut a un discurs de Sir Walter Scott a Milà el 1835 ...

Hoffmann, E.T.A. El Dux i la Dogaressa. Marino Falieri. Valls, 1924. E. Castells

Catalogació: només si estàs contaminat per l'efecte "cistell de les cireres", que una cosa et porta a l'altra i un conte perfectament prescindible pot acabar essent un pop-up de dimensions magnífiques.

2 comentaris:

  1. eeeei fins avui no t'he descobert ....ets tu oi? la Clidice! quina alegria .....aniré passant

    ResponElimina
  2. Hola Elfree! benvinguda, ets a casa teva :)

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!