Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 27 de gener de 2015

Tant li fot XLV

Enyoro els vells temps on era incapaç de comprendre una paraula com connivència.

5 comentaris:

  1. De comprendre-la o, el que és pitjor, d'haver de practicar-la.
    D'aquí deu venir el brill de "Els estats de connivència" de l'insubornable Miquel Bauçà.

    ResponElimina
  2. Mira, jo l'aprenc avui. La coneixia, però no en sabia el significat. Com diu en Girbén, el pitjor és haver de practicar-la, i ves amb compte que no et toqui si es compleixen els teus objectius a curt termini... en el si del partit, tot se sap.

    ResponElimina
  3. Res és blanc o negre. L'únic que cal pretendre és mirar-te al mirall i no sentir vergonya. La resta ... ai lassa!

    ResponElimina
  4. Això de la connivència deu ser una mica com el colesterol: diuen que hi ha colesterol bo i de l'altre ;-)

    ResponElimina
  5. Papà del nuvi, em sembla que és la millor definició que he llegit fins ara la teva :)

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!