Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 9 d’abril de 2015

El gen gitano


El meu padrí (avi, güelo, iaio o com us vingui de cara), vaja, el pare de mon pare, en Sidro, va viatjar a Rússia als anys vint, per veure com anava això de les col·lectivitzacions agràries. Mon pare, en Josep, va viatjar en moto per tot Europa als anys cinquanta, quan les fronteres eren parets 'de bo de bo' i la lingua franca era justament aquesta: el llatí. Jo ... bé, jo he fet poqueta cosa, però també m'he mogut una mica, i no em fa gens de mandra, la veritat.

A algú li estranya que al meu petitó li vingui de gust anar a fer un tomb de tant en tant? Pobret, si el condiciona la genètica!

Ah! i l'actor de l'anterior post era l'Anthony Smee.

1 comentari:

  1. Llavors poca cosa s'hi pot fer, la genètica és molt potent. Ara que, sort que has escrit 'fer un tomb' en cursiva...

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!