Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 23 d’abril de 2015

Primavera, estiu, etcètera

d'aquí
"El pare del Trau, a més a més, treballava a casa, composant amb un orgue elèctric i una flauta travessera. I per acabar-ho d'amanir, aquella família tenien un gat a dispesa, una cosa impensable, aleshores, al poble: alimentar un gat perquè s'estigués encaragolat al sofà o prenent el sol al pedrís, perquè de rates a l'engorfa es veu que no en tenien. I amb la fortor que fa el pixum de gat! però cal Trau no en feia, de pudor, i comentaven que aquella bèstia tenia una safata d'arena al pati de dintre, com un rei, per fer les seues necessitats. En fi, coses de gent excèntrica i escabellada."

Sí, ja ho sé, vaig tard, pel dia i l'hora i per la data de publicació de l'obra. Però, ja ho diuen, val més tard que mai. Ara, acabada d'arribar de la Quera, al carrer de Petritxol, i de comprar-li un parell dels seus llibres a en Ferran Cerdans, a la plaça Sant Just, he pogut posar-me a dir-vos-en aquesta.

Rojals, Marta. Primavera, estiu, etcètera. Barcelona, 2011. dgt. La Magrana

Catalogació: m'agrada quan em retornen el meu dialecte, el que parlo amb mi mateixa quan vull xerrar amb algú que no em porti la contrària. M'han agradat les transicions que ni es notaven, i immergir-me en un passat que podria ser meu, o de mon germà ... com diria aquell: real comolavidamisma oiga. N'he gaudit del principi fins a gairebé el final, però com deia el meu bon amic Jordi: "ningú no recorda els finals, ni dels llibres ni de les pel·lícules". I, per una pàgina o dues no permetré que m'esguerri el gaudi.

1 comentari:

  1. He llegit "L'altra", però no aquesta. O sigui que vaig més tard que tu.
    Recomanable "L'altra", per cert.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!