Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 19 de desembre de 2016

Es pon el sol (IX). En el bar

Veus? avui fa un bo que enamora, en canvi he sentit a les notícies que a València i Múrcia han d'anar en barca. Al final serà veritat això del canvi climàtic aquest.
 
Tard? que vinc tard i ja estàveu a punt de marxar? Em sap greu, m'he adormit, hem passat la nit del lloro amb la dona. Pateix de la dolor i avui cap pastilla li feia efecte.
 
Ah! té, ja em posen el cafè. Ho farem curt, no us entretindré gaire. També hi havia la Natàlia, sí, la dona del Pep, la filla de la Pepi, bé, de la senyora Josefina, que es fa dir.
 
A aquesta noia, que era un peix bullit, n'hi va passar alguna quan van anar a París de viatge, perquè va tornar una mica diferent. Ja no estava tan ensonyada, semblava més decidida. Bé, tampoc pas gaire, però sí una mica més.

La vaig veure sortir de casa cap al camí de la muntanya, per on baixava la Maria Rosa. I tant! Allò començava a semblar una professó! Ara l'un, ara l'altre, tots feien cap al mateix punt, semblava ben bé com si els tibessin d'una corda!
 
Ja se n'ha d'anar? Ah! que té una altra cita? Bé, bé, vostè mateix, no s'amoïni per mi, pagui'm el cafè i fins la setmana vinent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

ràpid, que el món s'acaba!