Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 2 de desembre de 2016

Zwartboek o El llibre negre de Paul Verhoeven

d'aquí

Cap a finals de la Segona Guerra Mundial una jove cantant jueva, que veu com s'assassina a tota la seva família, s'afegeix als partisans contra l'ocupació d'Holanda per part dels alemanys. La casualitat la durà a conèixer un alt càrrec militar nazi, cosa que aprofitarà per infiltrar-se en el seu quarter general per poder alliberar un grup de membres de la resistència.

El seu director, Paul Verhoeven, és un matemàtic, físic i militar, que ha emigrat als EUA i s'ha especialitzat en pel·lícules de violència i efectes especials (Starship Troopers, Robocop, Total Recall, Instint bàsic ...).

Zwartboek o El llibre negre. Paul Verhoeven, 2006.

L'any 1944 Holanda estava ocupada per l'exèrcit alemany i, aquell hivern, des de novembre del 44 a maig del 45, fou l'hivern conegut com l'hivern de la fam, ja que els ocupants alemanys van tallar els subministraments d'aliments després d'una vaga de trens. Així, la gana que havien estat esquivant els holandesos, malgrat l'ocupació nazi i la requisició del 60% de la producció agrària del país, gràcies a les patates, pollastres i porcs i un sistema de repartiment que privilegiava dones i nens, amb el tall de subministraments les calories van baixar a 600 per persona i dia. Racionament i fred van provocar la fam, sobretot a les ciutats com La Haya, on succeeixen els fets de la pel·lícula. Tuberculosi, trastorns mentals, edema de fam, hemorràgies cutànies eren casos que veien, cada dia més, els hospitals. Malgrat els esforços, passaren els dies i molts morien sense arribar a l'hospital. en sis mesos van morir prop de 18.000 persones d'un total de dos milions.

Rachel Stein, una cantant jueva que havia viscut a Berlín, sobreviu amagada en una casa de pagès on no falten els aliments, a causa del bombardeig per error d'un avió americà que la destrueix mentre ella és fora, arriba a La Haya per mitjà d'un suposat contacte amb la resistència, i que la durà, a ella, els seus pares que coincideixen, i d'altres jueus, amb totes les seves pertinences, a un vaixell amb el que, suposadament, podran sortir de la zona ocupada cap al sud per Biesbosch.

Biesbosch és una zona d'aiguamolls sotmesos a la marea, en un laberint de rierols, illots, verns, joncs i canyes altes on és fàcil perdre's. En aquesta zona, grans vaixells pogueren defugir els alemanys, en el que es considerava un refugi segur, ja que els nazis no s'hi aventuraven fàcilment. El 16 de maig de 1944 es rumoreja que una llanxa alemanya va entrar a l'àrea i va prendre un vaixell clandestí. El patró del vaixell va poder fugir entre les canyes. També alguns SS el volien fer servir per canviar les seves armes per roba de civil. Al Biesbosch s'hi va posar un camp de presoners de la SS en unes pèssimes condicions. També va ser la zona considerada "crosser-line", la frontera entre els Països Baixos ocupats i lliures. Per aquesta zona passaven persones, béns, informació i medicaments, la insulina la qual serà important en la pel·lícula. En el Biesbosch el vaixell que portava els jueus on hi ha la Rachel i els seus parents, és víctima d'una emboscada de la SS i els maten a tots, excepte la Rachel, que llençant-se al riu aconsegueix fugir.

La Rachel contacta amb els partisans que li donaran una identitat falsa, Ellis de Vries.

Una bona pel·lícula, sense herois, que no té final, si més no per la Rachel.

2 comentaris:

  1. una bona pel·lícula. Llàstima que Verhoeven no es prodigui més.

    ResponElimina
  2. Tens raó, és d'aquelles que admeten moltes capes de lectura i això sempre està bé :)

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!