Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 28 de març de 2017

Es pon el sol (XXVI)

Volta per la casa i se n'adona de moltes coses del caràcter de la seva germana en les que no havia parat esment. La casa no és massa gran, la planta fa una creu amb el porxo orientat al Sud i la cuina al Nord -de ben segur que és molt trista a l'hivern- a l'Est el garatge i a l'Oest la sala menjador de dos nivells, amb uns grans finestrals que permeten veure la muntanya, aclaparant l'espai, un lavabo amb dutxa i, sota la cuina, baixant per una escala de caragol, un celleret. En una prestatgeria hi ha vins que semblen bons. La Sió hi fa una ullada, no hi entén gens ni mica en vins. Agafa una ampolla de vi blanc amb l'etiqueta més simpàtica que la dels altres -un criteri com un altre- i puja a la cuina, la fica a la nevera pensant que se'l beurà aquell vespre amb el pot de caviar iranià que ha vist a dins, al costat de pots de cogombrets i tàperes. Pel que sembla, la seva germaneta es cuidava d'allò més bé. Decideix continuar la passejada i anar a fer una ullada a l'estudi del porxo.

L'estudi està molt endreçat, com tota la casa i la Sió ja comença a trobar-ho repel·lent. Un ordinador portàtil resta tancat damunt de l'escriptori, la bossa de mà de la Maria Rosa, el telèfon mòbil ... als prestatges hi té llibres tècnics, d'economia i publicitat, un tutorial d'un programa informàtic -en paper, avui?- i unes quantes novel·les, best-sellers americans. Comença a estar molt empipada per la banalitat aparent de la seva germana, ningú diria que són de la mateixa sang.

Al costat del tutorial hi ha un parell de fotografies, una dels seus pares el dia del trentè aniversari de casament, d'això ja fa una pila d'anys, i una fotografia d'ella i el seu ex, en Tomàs. Com és que encara la conservava? Pensa en com es veuen de joves i com n'era de bufó el seu ex ... Torna a la realitat. No toca res, fuig d'aquella habitació, encara que, tard o d'hora haurà de tornar i revisar-ho tot, però ara s'hi sent tancada. L'excés d'ordre sempre l'ha deprimit i no cal afegir més llenya al foc.

Puja al pis de dalt on hi troba una habitació de convidats, més aviat petita, i l'habitació principal, amb vestidor, sala de bany i un llit de mida olímpica. Obre els armaris per fer una ullada. No creu que trobi gaire peces de les que li vingui de gust quedar-se. La senyora Conxita, la dona de fer feines, de ben segur que farà l'agost en aquest armari. Ara que, no la veu anant a fregar amb una jaqueta Channel, però ella si que no se la quedarà. Potser serà millor que faci una primera repassada per si veu coses que pugui voler la seva mare.

Surt de l'habitació i s'enfila per una escala de fusta molt dreta. A dalt es troba en una mena d'estudi sota teulada on gairebé tot són finestres, hi ha una xemeneia, un sofà amb molts coixins i un televisor, un vell equip de música i força CD's. Decideix que, aquests dies, viurà aquí. És el lloc més adequat, dormirà a la chaise-longue. És senzillament perfecte.

- Sió, tu també ets banal. Deu ser genètic.

Sent un calfred i no pot evitar estremir-se. Per uns instants la superstició l'aclapara, com si notés alguna presència. Pels finestrals veu que el temps ha variat força. Rere la muntanya s'hi veuen uns núvols amenaçadors. Baixa al garatge a engegar la calefacció. No hi ha cap motiu perquè s'hagi de congelar. S'atura un instant al distribuïdor de la planta baixa. Se n'adona que no ha hagut d'obrir cap porticó, tots eren oberts d'ençà el dia de la mort de la seva germana. La fredor, la soledat, l'aclaparen. S'asseu a l'escala a plorar.

2 comentaris:

  1. No sé, aquestes germanes em tenen preocupat. Com és que la Sió mai no havia estat a ca la germana? Quina cosa més estranya, no? Ah!, del caviar iranià que no es refie i que mire la data de caducitat.

    ResponElimina
  2. Alguna cosa escabrosa i no tan d'ordre a de trobar a casa de sa germana, no?

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!