Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 25 d’abril del 2017

Es pon el sol (XXIX)

- Conxita, aquesta jaqueta li ve que ni feta a mida! Ara m'interessaria que em fes un favor, és una rucada però, com què no vull tenir problemes amb el meu ex-cunyat, que és el nou amo de la casa ... i tinc permís per endur-me el que em sembli, és clar ... però ja sap com és en Joan ...

- Sí, i tant filla! amb la marranada que li va fer a la teva germana i, a més, no és un senyor, se'l fa, però no ho és ...

La guineu deu tenir poders, pensa la Sió, perquè la prudent de la Conxita s'hagi despenjat d'aquesta manera.

- Doncs, bé, aniria bé que féssim una ullada per la casa, a veure si hi és tot, no ho sé, que no faltés alguna cosa de la meva família i després jo no me'n recordés de demanar-li.

La Conxita es treu la jaqueta amb una certa recança.

- D'acord, doncs, som-hi!

Fa un tomb per l'habitació i diu que no hi troba a faltar res.

- De les joies no ho sé perquè sempre les tenia tancades a la caixa forta.

- No pateixi, això ja ho miraré amb la pòlissa de l'assegurança.

A l'habitació de convidats tot està en ordre, igual que a les golfes. La felicita per haver-s'hi instal·lat, és l'habitació més normal de la casa, les altres dues tenen massa fums. Baixen al pis de sota. A la cuina i la sala tot està correcte, al garatge sembla que tot està bé.

- És normal que el cotxe tingui fang a les rodes, Conxita?

La dona se n'estranya, la Maria Rosa només anava de Barcelona a Collbató i a l'inrevés, per tot arreu per on passava estava asfaltat i no li agradava anar en cotxe per la muntanya, si ho feia sempre passava per un rentat de cotxes abans d'entrar-lo al garatge.

- Sí que és estrany.

Després, al despatx, tot ho troba al seu lloc, i al vestidor, es fa difícil de dir, després d'haver estat mirant la roba elles dues. Mira el guarda-roba de l'entrada i es queda pensativa.

- Hi falten els pals.

- Els pals? Quins pals?

- Els de golf, aquelles coses que van dins una bossa i que porten tots els rics amunt i avall a les pel·lícules.

- Què els tenia aquí?

- Sí, sempre. La Maria Rosa era molt ordenada i sempre els he vistos dins d'aquest armari.

- Però no podria haver-los deixat en una altra banda, no hem mirat el maleter del cotxe.

Van a mirar als armaris del garatge i al maleter. Tornen a fer una ullada per tota la casa, però no troben els pals de golf.

- És molt important, oi? pel cas vull dir ... -La Conxita ja se sent ficada en una novel·la de misteri.

- No ho sé, però és estrany, no? Potser se'ls va deixar al club de golf?

- No, això si que no. Sempre li deia que ves quines ganes d'anar amunt i avall amb aquella baluerna, que pesava com un mort ... perdó - envermelleix.

- No hi pateixis, segueix.

- Doncs això, que la teva germana sempre deia el mateix, que li havien costat un munt de diners i que millor que a casa no estaven.

- Doncs ara no hi són.

La Sió es pregunta quina importància pot tenir que hi siguin o no els pals de golf, però la molesta molt la seva absència. És incongruent i no suporta les incongruències. S'ho haurà d'anotar a la llista.

1. Comprovar les joies.
2. Club de golf.
3. Josep de Ribot.
4. Pals de golf.
5. Fang?

1 comentari:

  1. Uf, ara tot just comença a tenir pistes, la Sió. La història va per llarg.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!