L'estret camí de l'interior de Matsuo Bashô

d'aquí

"Després d'anys de contemplar amb recança els núvols solitaris avançant pel cel, vaig cedir a la invitació del vent i vaig vagar per la costa fins a la tardor de l'any passat, quan vagi tornar a la meva cabana, que dóna a un riu, i en vaig treure les teranyines llargament instal·lades. L'any va tocar la seva fi, i quan la primavera va omplir el cel de boirines em va assaltar la idea d'anar més enllà de la barrera de Shirakawa i ja no me la vaig poder treure del cap: la crida dels déus que guarden els caminants era massa poderosa i m'impedia pensar en cap altra cosa."

Bashô, Matsuo. L'estret camí de l'interior. Barcelona, 2012 (2). Edicions de 1984

Catalogació: a en Girbén li dic germà, perquè ningú com un germà sap què és allò que t'arribarà a dins per quedar-s'hi. És ell qui em recomana aquest llibre, i tants d'altres impagables, un llibre pop-up, encara que gairebé ningú no ho vegi i que deso a primera filera per, quan torni del camí, tornar a assaborir les jornades d'aquest poeta del XVII i fer recerca de tants i tants fils que pengen de les seves pàgines. No cal dir que em tempta prendre un avió i anar-me'n a fer un tomb per la seva ruta, llibre en mà i Fukushima inclosa.