Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 9 de juny del 2014

Tant li fot XXXIII

Arreu llegeixo que hi ha, en això o en allò, un punt de no retorn. Perdoneu, però la vida sencera és un punt de no retorn, val més no que ens hi amoïnem gaire.

4 comentaris:

  1. Ensopegar amb la mateixa pedra es podria considerar retorn? O directament és ser més burro que fet per encàrrec.

    ResponElimina
  2. es que si tornéssim llavors no hi cabríem...

    ResponElimina
  3. És veritat. Hi ha segones oportunitats però no podem tornar enrere.

    ResponElimina
  4. Un punt de no retorn és anar a cal veterinari a què t'adormi el gos per sempre... En canvi, amb les plantes mai se sap: vaig estalonar les tomaqueres (de les teves, plenes, no buides) amb uns vímets de sarga tallats a la Ribera Salada... I heus aquí que un ha reviscolat amb vigoria i ja mostra un plomall de noves fulletes. Com no fer cas del prodigi, de la seva voluntat de tirar endavant!

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!