Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 15 de febrer de 2015

La força del costum


Caribaldi, el Malabarista, la Néta, el Domador i el Pallasso, artistes de circ i músics ensems, dos violoncels -el de Ferrara, el de Maggini, ara l'un, ara l'altre-,

Una joia
instrumental
Però naturalment
no es pot tocar sinó
en llocs asfaltats
Al nord dels Alps
el Saló
el violoncel de Ferrara
al sud dels Alps
el Maggini
o bé
abans de les cinc de la tarda
el Maggini
i després de les cinc de la tarda
el violoncel de Ferrara

Casals citat tothora, i el quintet La truita (de riu, no pas l'omelette) de Schubert. La colofònia, déus com cal pels arquets! -i per les sabatilles de bàsquet, o l'escalada, ben pensat-. I no és que a l'obra parlin d'esports, però, ja se sap, una cosa em duu a l'altra. I, al capdamunt de tot, les relacions de poder i submissió. Les misèries humanes.

CARIBALDI

Això sí
I no es cregui la hipocresia
del pallasso
Odia el contrabaix
A la meva néta tampoc no li agrada la viola
I confessis' vostè mateix
que només amb repugnància
toca el violí
Tot és repugnant
tot allò que passa
produeix repugnància
La vida l'existència
repugnants
La veritat és
el malabarista va cap a un quadre i el redreça
La veritat és
que no m'agrada el violoncel
Per a mi és un turment
però cal tocar-lo
i a vostè tampoc no li agrada el violí
No volem la vida
però cal viure-la
punteja el violoncel
Odiem el quintet de La Truita
però cal tocar-lo




Bernhard, Thomas. La força del costum. València, 1989. Ed. Tres i Quatre. Traducció de Feliu Formosa.

Catalogació: Bernhard és un clàssic, diuen que l'autor teatral més important del segle XX. No deixa de ser curiós com els més optimistes que conec li tenim aquesta adoració. En qualsevol cas, sempre em fascina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

ràpid, que el món s'acaba!