Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 4 de gener de 2017

Diari de bord. Data estelar: 040117. Dia 47

Ahir

F: Et passo un link que m'ha enviat en Jordi perquè li compri un bitllet d'avió. No puc, ho fas tu?

Jo: D'acord.

Us he dit mai com odio l'anglès? Sabeu perquè no el parlo? Doncs perquè no em dóna la gana! O sigui que la natura, com és habitual, es conxorxa perquè em passi toooooot el sant dia havent d'endevinar que coi hi diu a tot allò que toco. Per què? Doncs perquè està en anglès!

Apa, ja em tens a la pàgina d'Air Asia, intentant no equivocar-me comprant dos vols en aquest coi d'idioma. Em falten dades, envia missatge per Gmail, Facebook i Skype al noi perquè me les faci arribar -alguna cosa mirarà, suposo-, entretant em parla per WhatsApp el fill gran per demanar-me que li aclareixi una cosa d'una documentació que li demana l'empresa alemanya per la que treballa.

Finalment, i gràcies en part al traductor de Google, compro, responc i envio. Veig que un vol de 25 euros es tradueix en nosequants MYR. Espero que estigui bé, i sinó ja ho solucionarem quan toqui. De passada aprenc que els alemanys, al NIF li diuen TIN (les sigles nostres pel Tipus d'Interès Nominal). Ara me'n vaig a treballar una estona al taller, que el meu home necessita un armari per l'embotit, després a fer el dinar -bròquil amb patates i pastís d'albergínia amb mozzarella, tomàquet i formatge feta, m'he llevat vegetariana avui-, a estudiar que tinc exàmens -Seminari de Gènere i Història de les dues Guerres Mundials i la Guerra Freda-, penjar un parell de quadres i a dur ma sogra a comprar-se unes sabates.

(al vespre ens haurem de menjar un parell d'entrecots, o alguna altra fotesa, per a compensar tant de vegetarianisme)

Un dia normal en una mestressa de casa a la força.

Treballava menys quan treballava.

Sort que són vacances i em salto les reunions polítiques i el taller de joieria.

#aixònoéspagat

No m'he quedat tranquil·la. Un vol Johor Bahru - Jakarta? Miro el mapa i tinc la sensació de què alguna cosa no em quadra. Li envio missatge al noi, estàs segur que això era el que em volies? Bé, ja em respondrà quan li sembli.

Fa temps que vaig aprendre a amoïnar-me a curt termini, rotllo budista: té solució? Sí. Doncs apliquem-la i tot està bé. No? Doncs tampoc s'hi pot fer res, o sigui que cap a una altra cosa.

4 comentaris:

  1. L'última frase és una bona filosofia de vida. Però ara tenies l'oportunitat de comprar un vol 'Cul del món' - Barcelona, i cridar els mossos perquè el detinguin tan bon punt aterri, per portar-lo a casa i lligar-lo en una habitació en la que ningú entri, com un Gregori Samsa qualsevol, fins que se li passi la 'tonteria'. Sí, ja sé que no vols que se li passi la 'tonteria'...

    Et planyo quan tornin les reunions polítiques i encara tinguis totes aquestes coses... molts entrecots et faran falta. I pensa que, 4 de gener, la bèstia està despertant...

    ResponElimina
  2. Hahahaha XeXu. La realitat és que davant de la "tonteria" tens dues opcions clarament oposades. Posar-te molt nerviós, amb la qual cosa de ben segur que t'equivocaràs i hi perdrà tothom, o posar-te molt tranquil. No sé si la segona, que és la que a mi m'agrada, soluciona res, però, com a mínim, hi perds menys.

    Ai, la bèstia! Serà un any intens aquest 2017.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La segona opció seria, sens dubte, la més desitjada. Si fos real. És real? De veritat et poses molt tranquil·la? O només ho fas veure. No et conec prou, potser n'ets realment capaç. Jo no ho seria. I si a mi em posa nerviós el teu nano, m'imagino que a tu...

      Elimina
  3. Vaig començar a dibuixar vinyetes perquè el col·lapse m'impedia escriure qualsevol cosa. La depressió va venir de l'estrès de la feina, la salut i la família. És un mecanisme curiós, no vius, no dorms i el cervell es va quedant sense el seu aliment fins que petes. Aleshores salta l'alarma i el primer que vaig aprendre és que amoïnar-me per allò que no puc solucionar de cap de les maneres només em fa mal, i deixo de ser útil per a qualsevol altra cosa que sí que puc solucionar. Llegia ahir que el 18% dels catalans prenem ansiolítics. Jo ja els he deixat.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!