Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 23 de gener de 2017

Diari de bord. Data estelar: 230117. Dia 66 (bis)

Novetats

- Com estàs?

- Bé, bé, em donen l'alta avui. Estic esperant que l'assegurança ho confirmi tot i puc marxar.

- i com te trobes? ja saps que no podràs aixecar pesos en un temps?

- Mare ... Em trobo be, i m'han tret l'apèndix no una part del cervell

- Bé, tampoc podien treure gran cosa per allí dalt ^^
 
- ~~
 
- Tens on quedar-te? sí, ja ho sé, mare ets una pesada i bla bla bla, però sóc ta mare, una mare mediterrània encara que tu estiguis a Indonèsia.

- El pròxim cop marxo de vacances a Mart.

- No t'hi escarrassis, trobaré la manera de parlar amb tu i enviar-te una bufanda.

- Òbviament tinc on quedar-me ja que visc a Bali mare.

- Però jo no sé on vius ni de què vius, comprendràs que m'amoïni una mica.

- No ho comprenc no, però bé no passa res XD estic bé i tenim una casa ben bonica aixi que no t'amoïnis.

- D'acord, faré veure que no m'hi amoïno, ja hi estic acostumada. Ara cuida't si us plau. Per cert, l'assegurança només et cobreix 90 dies després de la partida del país, o sigui que, si pot ser, no et posis malalt fins que no tornis. La propera vegada et fas la targeta de la seguretat social que cobreix un any.

- Potser si XD que en total han estat uns 3000 eurus XD

- Vaja, i has hagut de tirar mà d'aquests repugnants capitalistes. tsè tsè

- Els mateixos que no els hi interessa una sanitat publica.

- (No penso picar i discutir-nos). Jo de tu m'hagués fet operar per un bruixot amb una banya de rinoceront per obrir-te sense anestèsia.

- No son fàcils de trobar els rinoceronts per Indonèsia últimament.

- Veus? més exòtic encara, fa per tu. T'estimo molt fill. Ara et deixo que vaig a acabar el moble d'assecar llonganisses que li estic fent a ton pare.

- Jajajaiaja

- Ves-nos dient coses si us plau.

- D'acord, apa petons!

- Petons bebè. (sé que li fa ràbia)

6 comentaris:

  1. Sempre he tingut el dubte de si et deixen quedar-te amb l’apèndix que et treuen, a la fi i al cap es teu, no?

    ResponElimina
  2. Jo el donaria en un potet amb alcohol, o alguna cosa així. Abans ho feien amb les pedres de la fel ^^

    ResponElimina
  3. i ha alguna cosa que el preocupi a ell? m'agradaria tant poder viure així de feliç

    ResponElimina
  4. Suposo que sí, Joan, i aquesta és la seva manera de fugir d'allò inexplicable. Potser és més fàcil que no ens sembla, ben mirat, hi ha poques coses realment importants en aquest món de mones.

    ResponElimina
  5. Ho vaig dir, i ho mantinc. Deshereta'l.

    ResponElimina
  6. A un antisistema? Naaaaa el millor és que hagi de passar per cal notar, i si és en valors millor. Els puteja molt ;P

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!