Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 17 de gener de 2017

Es pon el sol (XVI). En Pau de cal Roig

El Gendre de cal Roig, en Pau, s'ha llevat d'hora, a les sis ja remena cassons a la cuina tot fent-se l'esmorzar per anar al tros. Ha d'esporgar les oliveres i ja fa tard, enguany s'ha encantat. La nit anterior, el Xic de cal Farina li ha dut l'escala amb el tractor fins el mocadoret de terra que encara conserva. Té deu oliveres només i un bocí de bosc amb un parell de pins rovelloners i amb això ja té excusa per viure.

Beguda la llet amb cafè de mitjó es fica la carmanyola en una bossa de plàstic del supermercat, que té plegada curosament en un calaix de la cuina. Ara les bosses de plàstic són més escasses, que ja no te les donen, les has de pagar i, al damunt, es desmunten amb la mínima estrebada. Bon fato de pagès, cigrons amb cansalada! Sol parlar sol d'ençà la mort de la Tereseta, la seva dona. Es penja al muscle la bóta amb el vinet que fa en Cesc de la Xulla i es posa el tapa-boques perquè Pau, encara fresqueja i ja tens vuitanta anys.

Camina xano-xano tot xiulant pel camí que duu a les seves oliveres, un costum de tota la vida quan, de petit, el feien anar a dur el dinar al pare, com un Patufet qualsevol, i ell es moria de por pel mig del bosc. Eren altres temps.

En Pau viu enyorat. De la Tereseta que ja fa ben bé quinze anys que és morta i que si no fos pels retrats ja ni es recordaria de la seva cara, pobreta, i dels pares, fins i tot dels sogres, amb els qui va anar a viure, perquè ell era cabaler i son germà es va quedar amb els pares i la germana soltera. El món era tot un altre ara.

Perdut en els seus pensaments no se n'hagués adonat de res si no fos pel sisè sentit que sempre alerta els que solen caminar pels boscos. Li crida l'atenció un reflex casual de la bicicleta, amagada entre les mates de romaní i s'hi atansa. Potser algú ha pres mal i pot donar un cop de mà.

Quan veu el cos de seguit sap que es morta. S'hi atansa mentre no para de remugar. Cagon l'hòstia Pau! Cagon l'hòstia! La dona està molt freda i rígida i en Pau alça el cap i mira al seu voltant tot rumiant qui és que té més a prop per anar a avisar a l'autoritat. La Vinya Nova és el lloc més adequat, l'Andreu té telèfon pel negoci.

Camina de pressa cap a la masia. L'Andreu no hi és, avui fan festa, però el masover l'ajuda. Telefona a la policia local i se'n torna al costat del cadàver a esperar l'autoritat. Ja li han fotut el dia enlaire. Cagon l'hòstia, Pau! Cagon l'hòstia! Ara, ja ho veuràs, no podràs esporgar les oliveres i et fotran la collita a prendre pel cul! Cagon l'hòstia! A declarar! Cagon l'hòstia! A declarar amunt i avall, i preguntes i més preguntes. Cagon l'hòstia! Potser fins i tot vindrà la tele amb els mossos i el senyor jutge. Cagon l'hòstia!

1 comentari:

ràpid, que el món s'acaba!