Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 23 de gener de 2017

Diari de bord. Data estelar: 230117. Dia 66

Divendres 20. Demà tinc examen d'Història Contemporània. He d'empollar el segle XX i reconec que no ho porto bé, ni és fàcil ni m'agrada.

A part de la feina, aquesta setmana he estat dos dies al llit, ben constipada, i tot el que llegeixo roman en una espècie de nebulosa difícil de destriar. Si he pogut treure Matrícula d'Honor a Metodologia de la Sociologia, a Història Contemporània segurament trauré un cinc pelat, amb sort.

Se sent el dring d'un missatge al Facebook, són les 9:48.

- Mare, hi ets?

- Sí

- Val. Necessito informació crucial. Tot apunta a que tinc apendicitis i a que m'haurien d'operar demà per anar tot bé. La qüestió és que necessito saber si l'assegurança em cobreix en algun hospital d'Indonèsia, perquè aquí l'operació costaria més de 1.000 euros. I en cas de que no potser volaria cap a casa avui o demà.

- Un moment que engego l'ordinador.

- He trobat un vol per tornar demà de Bali a Barcelona per 700 euros.

- Estàs molt malament? Hi ha risc de peritonitis?

- No molt malament. No sé el que és la peritonitis. D'aquí unes hores rebré els resultats de l'anàlisi de sang, però la doctora m'ha dit que no hauria d'esperar. La qüestió és què cobreix l'assegurança, l'operació aquí? el vol a casa?

- Un moment que provo de parlar amb ells, Jordi, que és molt seriós, que et pots morir si no t'operen ja.

- Tranqui, que estic bé.

- Estic parlant amb l'asseguradora. Tens algun informe mèdic?

- Sí, però els resultats de la prova de sang me'ls envien en unes hores.

- Pots enviar l'informe a xxx@xxx?

- El tinc en paper, no on-line. Els resultats si que me'ls enviaran per e-mail. Els diré a la clínica que també els enviïn a aquesta adreça.

- Fes-li una foto amb la tablet, també els servirà. Tens també còpia del bitllet de sortida d'Espanya? el de Londres? És obligatori, també em demanen si l'hospital que ens has enviat és on t'han atès.

- No, m'han atès a la clínica Toya, a Ubud.

- Ara t'enviaran un e-mail l'asseguradora per entendre's amb tu. Digues-nos quan t'arribi i què et diuen, això sí, em diuen que és obligatori l'informe i el bitllet. Sinó te'n surts en una estona avisa'm que parlaré amb el RACC. Hi ets?

...

- Sí, sí, estic buscant el vol d'Alemanya a Thailandia.

- No, no, el de sortida d'Espanya. Escolta, el més important és que t'operin, quant has dit que et costarà?

- Més o menys entre 800 i 1.500 diria, no ho podem saber del tot segur.

- Bé, si no te'n surts amb l'asseguradora em dius el què i parlo amb els del RACC, no pels diners, sinó per les garanties de lloc on vagis. I tu t'operes i llestos, ja ho arreglarem. El cas és que t'ho facis ràpidament.

- Sí, sí, a Indonèsia és bastant segur, un 70% de la població en pateix. XD

- D'acord, i pensa que el mínim símptoma, si tens febre, corre a l'hospital.

- He enviat l'e-mail del vol cap a Londres a l'e-mail que m'has donat i la Hana està enviant l'informe mèdic. Sí, sí, dont worry.

- Sí que worro, que a Igualada l'altre dia se'n va morir un de peritonitis per mal diagnòstic. Estic histèrica.

- Que no tranqui que jo em trobo prou bé.

- D'acord, però jo em trobaré millor si sé que estàs a cal metge. Digues-me alguna cosa.


11:42

- Com va?

- He rebut els resultats de les anàlisis de sang. No surt res significatiu però la doctora segueix pensant que és apendicitis, així que aniré a l'hospital a què em miri un especialista. L'assegurança sembla que ho pagarà, però encara m'han de dir coses.

- Digues-me alguna cosa de seguida que ho sàpigues.

(i això que ens va fer morros perquè li havíem contractat una assegurança, coi de capitalistes!)


16:28

- Li he dit a ton germà que s'afegís la Hana, per si tu no poguessis parlar per alguna raó, que estiguessin en contacte ells dos. L'anglès de ton pare i meu, ni sumat no dóna per tant.

- Okkkk.

- Com estàs? On estàs?

- A l'hospital. Se m'han quedat, segurament m'operen demà.

- Hem de fer res? Ja ho has fet tot, doncs? I, per cert, té bona pinta l'hospital?

- Sí, té bona pinta

- Sobretot, mantingueu-nos informats, sinó pots tu la Hana amb ton germà.

- Sí, sí, dont worry!

- Petons, i si vols que et porti sopeta només m'ho has de dir.

- Que no sigui picant si pot ser, apa bona nit mareeeee.

- Bona nit, fillet.


Dissabte. 03:54.

Ens desperta el dring d'un missatge.

- M'operen en una hora.

- Ok. Estàs bé?

- Sí, sí, estic bé.

- Anestèsia total?

- Sí, suposo.

- Ok. Anirà bé. Molts petons parlem després.

...

- Mmmmmmm, potser no m'operen ara, necessiten la confirmació de l'assegurança de què pagaran.

- Com?

- Fins ara ho han pagat tot, però l'operació són 35 milions de rupies.

- Si ho has de pagar et posem els diners al compte. I això quant és?

- Uns 2.500 euros.

(Caram, quin desori! Ara 1.000, ara 2.500 ...)

- Vols que et posem els diners al compte ara?

- No, no, esperaré un parell o tres d'hores a què respongui l'assegurança, si no ho fan, us aviso, mentre m'operin avui i no demà estic content.

- D'acord, és que aquí són les quatre de la matinada fill. Estem pendents. Ton pare està trucant a l'asseguradora a Madrid. Diu que truquen a l'oficina de Bali i que t'enviaran un mail. Si en una hora no t'han dit res avisa'ns.

- D'acord, merci.


06:15


- Cap novetat?

- No, de moment.

- Ok


07:52

- L'assegurança acaba de confirmar que ho paga tot, així que ara em diran quan m'operen.

- Estigues tranquil, doncs.


Facultat de Física i Química de la UB. 10:52

Surto de l'aula d'estudi, abans de l'examen perquè sento el dring d'un missatge.

- Ja està!

- Ja està?

- Sí, apèndix fora!

- Perfecte! Et trobes bé? T'has de quedar a l'hospital?

- Em trobo bé, col·locat i sense sentir massa les cames però bé i sí, m'hi he de quedar.

- D'acord, estaràs bé? Ves-nos informant. Superpetó que tinc examen a la uni.

Hi ha mons de moltes velocitats avui. He dubtat de si transcriure aquesta conversa, sembla que faci lleig avui en dia explicar certes coses del funcionament del primer món, com si fos una exhibició impúdica de riquesa. Després he escrit unes quantes línies més que he esborrat.

L'examen? Bé, va anar fatal, sense dormir i amb el cap a tres quarts de quinze. A més, a qui l'interessa un període amb milions de morts i milions de refugiats, oi?

5 comentaris:

  1. Quin patir, tenir el nano malalt fora de casa... Per sort tot ha anat bé! L'examen sempre es pot repetir... :)

    ResponElimina
  2. Buf, quin patiment. Almenys sembla que tot ha anat bé. I que es recupere el més aviat possible. Jo no hagués fet l'examen, no haguera pogut... Ànims!!

    ResponElimina
  3. De moment encara no sé si he patit, perquè només tinc ganes d'omplir-lo de bufetades, i de besos, és clar.

    ResponElimina
  4. Si veiés aquest argument en una pel·lícula no sé si m'ho creuria... Déu n'hi do, si arribes a tenir néts, que no sé jo... tindràs moltes coses a explicar-los del seu pare...

    ResponElimina
  5. Bé, de son pare, de son avi, de son besavi, de son rebesavi ... No sé que tenen els homes de ca meu que sempre acaben voltant pel món

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!