Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 31 d’agost de 2019

Crónicas marcianas de Ray Bradbury

d'aquí

"¿Qué ha hecho este hombre de Illionois, me pregunto, al cerrar las páginas de su libro, para que episodios de la conquista de otro planeta me llenen de terror y de soledad?"

Jorge Luis Borges, al Pròleg

Bradbury, Ray. Crónicas marcianas. Barcelona, 2012. dgt. Ed. Planeta.

Catalogació: tenia la sensació que ja l'havia llegit, i per les dates de la traducció al català feta per en Quim Monzó, sobre el 84-85, es probable que la llegís quan treballava en una llibreria i devorava tot allò que arribava. Tanmateix no el tenia físicament i, al final, el vaig comprar en e-book, en castellà, perquè cada dia m'ho miro més això de tenir l'espai ocupat. Bé, com a ciència ficció és un desastre, això no cal dir, però aleshores cal veure quan està escrit, el 1945, i en quin context i aleshores t'ho pots mirar més com un llibre de contes més de guerra, invasió, colonització, racisme ... vaja, totes alegries que com capaços de donar-nos els éssers humans, que hi ha dies que penses que si no fos per la xocolata difícilment pagaria la pena tot plegat en aquest manicomi rodó. D'aquells llibres que cal llegir per saber que els has llegit, per veure com es veia tota aquesta cosa de la colonització espacial després de la Segona Guerra Mundial. Llegint el Pròleg de Borges tinc la sensació que m'he fet molt vella, perquè la santa innocència de tot plegat, d'en Bradbury i d'en Borges, em semblen, gairebé, imperdonables, fins que me n'adono que ells no van viure la nostra Humanitat, que la seva no vivia, dia rere dia, immergida en el desastre. He vist que hi ha algú que els qualifica de ciència ficció poètica i potser sí que acceptarem marcià com a animal de companyia.

6 comentaris:

  1. Bradbury ha envellit malament, i Farenheit 451º de Truffaut també. Tot i així, el final de Farenheit 451º continua sent ciencia ficció poética i cultural, no em canso de veure'l.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Et dono tota la raó, amb Bradbury cal fer un esforç de bondat.

      Suprimeix
  2. Aquest m'encurioseix, fa temps que penso que l'he de llegir, tot i que la meva experiència amb Bradbury no va ser massa satisfactòria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amb franquesa, no paga gaire la pena. Jo perquè sóc així de tossuda i m'ho llegeixo tot, fins i tot els ingredients del xampú.

      Suprimeix
  3. Continues el blog? On ets?
    Salutacions en la nova temporada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estimadíssima Olga, bé, continuo, paro, engego ... arrancada de cavall i parada de ruc, estic en període de retorn a l'ombra des de la política activa i practico l'anarquia amb massa entusiasme, potser. La propera vegada que passi per la balconada miro de trobar-te! Una abraçada!

      Suprimeix

ràpid, que el món s'acaba!