Hakuchi (L'idiota). Japó, 1951. 167 minuts. Direcció Akira Kurosawa. Guió d'Akira Kurosawa i Eijiro Hisaita basat en la novel·la homònima de Fiodor Dostoievski. Amb Toshirô Mifune (Rashomon), Masayuki Mori, Setsuko Hara (actriu d'Ozu), Takashi Shimura, Yoshiko Kuga, Chieko Hgashiyama.
Diu la Viquipèdia:
"Al principi pretenia ser una pel·lícula en dues parts amb una durada de 265 minuts. Després de la mala recepció, l'estudi realitzà una versió més curta, i fou severament tallada. Això es feu en contra dels desitjos de Kurosawa. Com l'estudi va considerar la nova versió encara massa llarga Kurosawa, irònicament, va suggerir que la tallessin de manera longitudinal. Segons Donald Richie, no hi ha cap còpia de la versió original de 265 minuts. Kurosawa retornaria a l'estudi Shochiku quaranta anys més tard per fer Rapsòdia a l'agost, i, segons Alex Cox, va buscar en els arxius de Shochiku la versió original. Kurosawa explica: "De totes les meves pel·lícules, la gent m'escrivia per saber més sobre aquesta... ... Jo havia volgut fer L'idiota molt abans que" Rashōmon. Des de petit que m'ha agradat la literatura russa, però trobo que Dostoievski és el millor i sempre havia pensat que aquest llibre seria una pel·lícula meravellosa. Encara és el meu autor favorit i crec que és l'únic –i ho segueixo pensant– que escriu amb més honestedat sobre l'existència humana."
Catalogació: pels estàndards actuals, potser és massa llarga, sobretot com a pel·lícula, no sé pas si hagués pogut veure la versió de 265 minuts d'una tirada, però amb 167 he quedat satisfeta. Un detall que m'agrada és les preses d'exteriors, amb l'efecte documental. Evidentment, avui, és del tot políticament incorrecta, però això resulta irrellevant davant de Dostoievski i Kurosawa. Per cert, constato que de L'idiota, de Fiodor Dostoievski, només hi ha una traducció al català del 1982, d'Edicions 62, que no està a la venda. Si alguna ànima caritativa me'l troba a la segona mà, a un preu decent i honorable, se li agrairà beneint-la, a l'ànima i la seva família, fins a l'infinit i més enllà.
Ah! i la gràcia és passejar-se pels enllaços, no pas el que jo pugui dir, que sol ser irrellevant. Si jugueu saltant de l'un a l'altre, i dins d'aquests a d'altres, acabareu com jo, adquirint tones de coneixements perfectament innecessaris, que solen ser els més interessants.
Tinc un exemplar d'aquesta edició. No te la venc però te la puc prestar...
ResponEliminaUi, no, gràcies! ja saps com va això de la possessió dels llibres! Gràcies de debò però llegir-lo no és el mateix que tenir-lo :D :D
EliminaJo ara començo a sentir la possibilitat -que no el desig, que ja fa temps que el sentia- de desposseir-me de llibres i altres béns diguem-ne culturals. I mira que havia estat ben maniàtic garantint la propietat/possessió/ús/localització de les meves biblioteca i discoteca!
Elimina