Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 16 d’agost de 2019

Diari de bord. Data estelar: 160819. Dia 124

Via Grècia, fa dos dies (Messenger de Fb):

-ei, fill, què tal, no dius res i et trobo a faltar!

- ei, sí, haha! he estat uns dies pel sud, per la platja, a Pilios, i per unes cascades amb una amiga, demà torno a la ciutat. I per casa, tot bé?

- sí, amb ton pare hem anat a pescar. Demà (15 d'agost) felicitaré a la iaia de part teva, que és el seu sant.

- ah! guai! una abraçada!

- una abraçada fill!

Via Malàisia, ahir (WhatsApp):

- Tot bé?

- Hola fill! sí, és clar, i vos?

- Molt bé, avui de trekking per la selva (envia fotos de bestioles).

- Ja ho veiem, ja. Ara on ets?

- A Taman Negara, la selva més antiga del món.

- Taman Negara ... sona fantàstica! Ara estava escrivint sobre Mompracem, dels llibres d'Emilio Salgari i els pirates de Malàisia. M'hi has fet pensar aquests dies. 

- (veig una fotografia d'unes urpes en un arbre) ups! les urpes!

- d'os, però aquí hi ha tigres, panteres, lleopards ... Encara que és impossible de veure'ls.

- ja m'ho penso, no t'estan esperant pas a tu ... ah! i felicitaré la iaia de part teva que avui és el seu sant!

- ok, petons!

- petons.

2 comentaris:

  1. No faria pas el que fa ton fill, però m'encantaria veure al natural aquestes bèsties de Malàisia. Sempre és millor veure-les tu que que et vegin elles primer...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. bé, coneixent el meu fill gran, el grau de risc sempre està controlat, si fos el petit ja me l'imagino de birres amb els óssos, però no és el cas :P

      Suprimeix

ràpid, que el món s'acaba!