 |
| d'aquí |
"Fan veure que no hi soc, distrets, mentre interpreten una peça silenciosa, un concert inaudible, trompetes i violins congelats en el temps i l'espai, una música que només puc sentir jo. però sé que em miren, desafiants, les ales en punxa com les orelles d'un gos perdiguer que veu moure's un conill entre els arbustos, alçant-se en bloc amb la displicència llòbrega del bronze en la penombra del vespre.
Malparits"
Pastor, Marc. Els àngels em miren. Barcelona, 2019. dgt. Amsterdam
Catalogació: al principi em perdia, però em passa sempre amb les novel·les corals i, a més, aquesta novel·la no és un llibre de lladres i serenos, no és un llibre de bruixeria, ni és una ucronia d'una independència declarada i els seus resquills poc afortunats, no ho és i ho és tot. Poc puc dir sense declarar la meva admiració cap a en Marc Pastor i la seva capacitat a l'hora de fer-te entrar per la porta d'un llibre. En cauran més.
De moment només n'he llegit un de seu i ja vaig dir que repetiria. No sé encara quin serà el segon, però penso que val la pena explorar la seva bibliografia.
ResponEliminaÉs d'aquells autors que es diu allò de què en una altra cultura seria best-seller. I no ho dic pas en forma pejorativa.
Elimina