Els llits dels altres d'Anna Punsoda

de la ressenya de l'Allau

"Com que soparíem massa, perquè era un dia únic i vindrien parents i amics a celebrar-lo, vaig calcular que hauria de prendre'm un quart d'ampolla de laxant entre l'aperitiu i el plat gran, i un altre quart d'ampolla després de fer postres. Calculava generosament, tirant llarg, no perquè desconfiés de la farmacèutica, però era el primer cop que renunciava a vomitar i volia assegurar-me que quedaria neta per dins amb el nou mètode." 

Punsoda, Anna. Els llits dels altres. Barcelona, 2018 (2). Amsterdam

Catalogació: puc subscriure fil per randa la ressenya de l'Allau, i no em repetiré perquè jo ho faig curt. Primer: els editors haurien d'evitar de dir que una novel·la està destinada a sacsejar res, ni la literatura catalana, ni la del meu carrer, les literatures que sacsegen, hores d'ara, solen ser molt íntimes o, a l'altra banda, solen ser les que sacsegen les bosses del doblers. A més, Els llits dels altres, és un llibre al que la frase li ve gran. El tema és punyent i potser s'hi diuen massa coses, o potser és que servidora, que coneix força el món dels laxants, els vòmits i altres fórmules emprades per exorcitzar algunes experiències infantils poc afortunades, hagués preferit un viatge menys periodístic, perquè, malgrat que el que s'hi explica és prou desastrós, he notat molta auto-compassió per part de la protagonista i molt poca per l'autora. Tot i això, que de ben segur puc estar equivocada, és llegible i ben escrit, m'ha agradat trobar expressions dels meus orígens familiars i si m'ensopego amb un altre llibre de l'Anna Punsoda, de ben segur que el tindré en compte.