"Ye de nueche. Dormí tola tarde y agora'l mio maxín sal del sueñu, pero'l cuerpu sigue encurrucáu ensin ganes de movese. Aguanto la necesidá de mexar. La so pressión foi lo que m'espertara. Tendría de poneme a andar, alloñame d'esti pueblu mientres les solombres me protexen, pero de momentu quiero más esta calor del mio cuerpu perbaxo dos cobertores. El mio benefactor tráxome otru de so casa. Llámase Ceferino y el so alderique durante la mañana foi como un bálsamu pa mi. a cambéu de les humildes verdaes de la so vida, vime obligáu a corresponde-y con mentires. Nun podía revela-y les mios aventures en Tresmonte. ¡Qué más quxera yo que-y lo poder contar too y siguir cola nuestra secreta amistá cundo torne pa la mio cueva! ¡Diba ser pa mi maraviyoso tener dalguén con quien parolar y que me sofitara nel suministru!"
Arbesú, Xulio. Un raposu en tresmonte. Uviéu, 2003. Llibrería Académica
Aquest dia vaig tenir una discussió d'aquelles absurdes que sempre acabes tenint amb algun adolescent, o amb alguns que no han passat de l'adolescència, sobre la "utilitat" del català. L'adolescent en qüestió, 14 anys, és el meu nebot i ara s'ha decidit pel castellà per damunt de tot perquè el català no és tan cool, vaja que els youtubers famosos ho peten en castellà i en català només fem coses de mestres i administracions, pel que, és evident, que hem perdut el carrer, no estic descobrint la sopa d'all.
Un dels debats era la facilitat de comprensió. Associar les llengües a la "facilitat de comprensió", a la seva capacitat universalitzadora, és un missatge pueril i falaç. Amb les eines d'avui totes les llengües, o gairebé totes, resulten comprensibles, sobretot perquè, desenganyem-nos, cap de nosaltres llegeix profunds tractats de filosofia, sinó què, com a molt, acabem llegint un fil de quatre tuits amb l'opció de traduir just a sota o aquests llibres de fast-lit sobre móns fantàstics i soft-porn que abans només vèiem al Corín Tellado i Marcial Lafuente Estefania i que ara és el negoci del segle per a les editorials a l'engròs.
Catalogació: Un polític corrupte, avui, o fa quatre dies, decideix desaparèixer a les muntanyes asturianes, al Tresmonte, a la zona entre Ribadesella i Cangues d'Onís. Un tema actual en una llengua actual, perquè en asturianu també és pot parlar de "química nuclear" com va dir aquell illetrat que va ser president d'un govern espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!