 |
| d'aquí |
La sorra sembrada d'encenalls com déus fràgils d'èter,
i el temps, amb la seua sentència implacable.
JOAN-BAPTISTA CAMPOS
XV
La memòria és el coltell
que ens defén de l'oblit.
La por a la mort ens mou
cap al record,
però evocar el passat
és crear una fal·làcia
que potser ens omplirà de goig,
mes hem de tindre en compte
que és una amant infidel
de la realitat que visquérem.
Tu i jo, amic, mai no hem estat
notaris d'un temps,
tan sols drapaires
recollint pels carrers
material per a construir somnis.
Només el temps sap dels nostres afanys.
Alonso Català, Manel. Quadern per a Joan. Alzira, 2019. Ed. Neopàtria
Sempre he tingut una relació complicada amb la poesia, potser des del moment en què va deixar de ser un diàleg i va passar a ser un llombrigòleg, o monòleg infinit, que em costa que m'interessi. Però aquí ve en Manel Alonso i Català, l'home discret, i enceta un diàleg en vers amb un altre poeta, li respon, l'acompanya -Joan-Baptista Campos va emmalaltir fins a la mort- i és així com podem endinsar-nos en aquest petit poemari, filosofia en vers?, que ens fa anar una mica més enllà.
Catalogació: m'agraden els llibres d'en Manel perquè és un autor honrat, una mena d'escriptor que sols trobar pel sud de casa nostra que lluita i malda per assolir una normalitat gairebé impossible. I no, no em fan nosa els seus poemes a la prestatgeria, per tornar-hi de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!