 |
| d'aquí |
Senjo no Merry Christmas (Bon Nadal, Mr. Lawrence). Japó, 1983. 124 minuts. Dirigida per Nagisa Oshima.
A veure, per on començo. El director Nagisa Oshima a casa nostra, sobretot per una generació, fou el director de la pel·lícula de L'imperi dels sentits, que, en aquella temporada, semblava que no hi hagués cap més obra cinematogràfica en tot el món. Pels que no us sona: les cinquanta ombres, al seu costat, no es mereixen ni el tractament de titular.
La música de Ryuichi Sakamoto, el guanyador de l'Òscar a la millor banda sonora per L'últim emperador d'en Bertolucci el 1987 i que també fa el paper de comandant del camp de presoners obsessionat per l'ideal samurai.
I, si al repartiment hi afegeixes David Bowie, Takeshi Kitano i l'escocès, de pare italià i mare irlandesa, Tom Conti ja tens alguna coseta (ehem!) amb què començar a fer una pel·lícula.
Catalogació: la veritat és que els xocs culturals entre presoners europeus i japonesos no és pas un tema gaire innovador, però la pel·lícula tampoc és pas d'abans d'ahir. No estic gaire convençuda del seu valor com a obra en sí mateixa, la música és excel·lent però un guió extret de dos llibres d'en Laurens van der Post (no us perdeu la seva biografia, interessantíssima) i un posat potser massa histriònic, en aquest cas dels actors occidentals -als orientals ja se'ls suposa-, m'ha fet pensar en què, a vegades, quan vols dir massa coses en massa poc temps: less is more. Però bé, hi ha en Bowie i en Kitano, i, per a mi, esclava de les meves flaqueses, ja m'està bé tot el que hagin fet o facin.
Merry Christmas, Mr. Lawrence!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!