Tant li fot CLVII

En política aprens que, la majoria de les vegades, la distància més curta entre dos punts no és mai una recta.

Tant li fot CLVI

En política és essencial saber com van ser les coses, com són,  com seran i, a poder ser, no és sobrer tenir clar com haurien de ser, ni que sigui per entrenar la glàndula de la decepció. 

Tant li fot CLV

Que ningú et recordi, aquesta és la mort més certa.

Tant li fot CLIV

A dies, tot fent-me gran i veient que no tinc néts,  tinc por de no poder passar a ser una anècdota per a una altra generació. 

La fi del progressisme il·lustrat d'en Ferran Sáez Mateu

 

"Per una raó o una altra, la majoria d'intel·lectuals, homes i dones, han renunciat a posar damunt la taula contradiccions cada vegada més absurdes, en part per por a la cancel culture i en part també per pura condescendència. Allò que avui sembla una posició segura i confortable potser es convertirà amb el temps en un retret. Tot té un context i una explicació, evidentment. La frenologia del XIX justificava el rígid determinisme social de l'època, de la mateixa manera que la "teoria" queer resulta coherent amb un món que es considera canviant, fluctuant, líquid. Són dues metanarratives, per dir-ho com Lyotard, orientades a l'autocomplaença col·lectiva i a l'anar fent intel·lectual -un anar fent, insistim, que les generacions futures potser jutjaran amb la mateixa duresa amb la qual nosaltres avaluem avui els científics que fa un segle es van deixar entabanar per la frenologia."

Sáez Mateu, Ferran. La fi del progressisme il·lustrat. El debat natura/artifici en la política. Barcelona, 2024. Pòrtic Edicions.

Catalogació: En un món en l'estètica ha substituït l'ètica cal agrair que, fent concessions a la comunicació actual - capítols curts, llenguatge entenedor- algú s'entesti en debatre si la realitat què vivim és una virtualitat pretesament natural. Llibres que calen.

Tant li fot CLIII

Ser dona és la cosa més política que conec.

Tant li fot CLII

 Tot allò que no et puguis endur al més enllà no et pertany. Estem en usdefruit, tinguem-ho clar.

Tant li fot CLI

Podent fer un better end van acabar fent un bitter end.

Por qué fracasan los países d'Acemoglu-Robinson

 

"Para quienes piensan que el destino económico de un país está predeterminado por la situación geográfica o el legado cultural, Daron Acemoglu y Jim Robinson tienen malas noticias. Son las instituciones artificiales, y no la naturaleza del terreno ni la fe de nuestros antepasados, lo que determina que un país sea rico o pobre. Con una síntesis brillante del trabajo de teóricos de todos los tiempos, desde Adam Smith a Douglass North, además de una investigación empírica de la actualidad más reciente por parte de historiadores económicos, Acemoglu y Robinson han escrito un libro conviencente e interesante a partes iguales." Niall Ferguson

Acemoglu, Daron - Robinson, James. Por qué fracasan los países? Barcelona, 2012. Deusto. Digital.

Acemoglu, economista turc-americà, d'ascendència armènia és professor d'Economia al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Robinson, economista i politòleg britànic, de la Harris School of Public Policy de la Universitat de Chicago, ens evidencien la teoria de la importància de les institucions inclusives o extractives en el desenvolupament de la prosperitat de les distintes nacions del món. El perquè de tot plegat necessari a l'hora de poder desenvolupar un criteri ètico-polític connectat amb la realitat.

Catalogació: si vols fer política, has de llegir, molt.

Comportarse como adultos de Yanis Varoufakis

 

"Avanzada la noche, Larry se recostó en la silla y me ofreció un consejo ... Lo planteó de la siguiente manera: tenía que hacer una elección. Podía ver las cosas desde dentro o desde fuera. Los que escogen quedarse fuera pueden decir lo que les apetezca. Pero los que están dentro no les prestan ninguna atención. Los que están dentro, en cambio, pueden acceder a esos lugares donde es posible hacer realidad sus ideas. las personas que ostentan el poder escuchan todo lo que dicen. pero los que están dentro deben acatar una ley inquebrantable: no criticar nunca el resto de los que están dentro. Toda una advertencia."

Varoufakis, Yanis. Comportarse como adultos. Barelona, 2017. Planeta

Quina pastilla prendràs, la blava o la vermella? En aquest món de mones, formar part dels que prenen les decisions té les seves servituds. Però tu a què has vingut a la política? A servir o a servir-te'n? Són preguntes essencials que marcaran la teva trajectòria. Segons quina serà la resposta no només no et faràs rica, sinó que, els mateixos que et criticarien si te'n servissis, et diran estúpida. Però bé, aquest no és un tractat sobre la condició humana.

Catalogació: Què fa un professor com vostè, senyor Varoufakis, en un govern com aquell? Europa té futur? Si us plau, no em feu respondre. Òbviament, de lectura obligatòria.