Fa dies que entre fer coses catalanes d'aquestes i alguna fotesa de salut, no tinc gaire temps per res més. Se m'acumulen llibres per comentar, i per llegir, sobretot això últim; tinc una pel·lícula de n'Ozu de fa dies i ni he pogut mirar-me-la. Res, que el 2-O espero que ja ningú se'n recordi del meu telèfon, fins i tot ho espero dels requisadors d'urnes, i pugui tornar a una vida gairebé normal.
Per cert, el Diari de bord crec que haurà de tornar a començar el 26 de setembre. Destí: Califòrnia.
Si és que això és un no parar!
