"En teoria moral s’anomenen “normes compulsives” les que s’imposen i/o es perpetuen amb intenció de mantenir els individus en un perpetu estat de por, d’heteronomia o de “minoria d’edat”. Les religions monoteistes que prediquen la por a l’infern, la submissió a una jerarquia, la repressió del plaer, etc., són exemples de normes compulsives molt obvis; però també es recolzen en normes compulsives (la por al foraster o, alternativament, la submissió al poder) alguns governs suposadament democràtics (en el sentit “formalista” –o “tou”– d’aquest mot: és a dir, que han estat “triats” a les urnes, però que no necessàriament se senten implicats en la promoció activa dels valors democràtics de llibertat, imparcialitat i universalisme).
Alliberar-se d’aquesta compulsivitat, expulsar l’infantilisme moral a través de relativitzar “totes” les normes és un procés psicològic molt habitual i altament higiènic. De fet constitueix un moment necessari (l’adolescència) en el pas de la infància a l’edat adulta. Cal dir també que no sempre, ni necessàriament, les religions se segueixen per por o per compulsivitat heterònoma: la creença religiosa és un fet molt complex que no pot reduir-se a consideracions socials i polítiques. A més, l’ús de la compulsivitat des del poder polític tampoc no ha parat de créixer amb l’Estat del benestar. Fer creure als ciutadans que estan inermes si algun poder no els protegeix –és a dir, que els ciutadans són com infants que necessiten sempre el “papà Estat” i la seva burocràcia sovint clientelar o mafiosa– és la forma actual de compulsivitat promocionada per la socialdemocràcia..."
Ramon Alcoberro Pericay