Yume d'Akira Kurosawa

d'aquí

Yume (Somnis). Japó, 1990. 120 minuts. Direcció i guió d'Akira Kurosawa. Música de Sinichirô Ikebe. Fotografia Takao Saito. Amb Martin Scorsese i Chishu Ryu entre altres.

Catalogació: s'acaba el 2019 i encetem el Vint-vint. No sé pas si heu aconseguit els vostres somnis, si n'hi ha de frustrats, o que fan mal, si es mesclen amb la realitat, si somniàveu en un món millor, si somnieu en un món millor o si només somnieu en una torre amb piscina. Quan era joveneta somniava dues coses: que era invisible i que podia saber el que pensaven les persones. Ara, sembla que la menopausa m'ha donat la invisibilitat ^^, el que pensen les persones ja costa més de saber i, potser, la trista realitat, és que em faria força basarda saber-ho. Sigui el que sigui, si són els somnis de Kurosawa, i no pas els meus, sempre paga la pena fer-hi una ullada.

Feliç Vint-vint!

Diari de bord. Data estelar: 201219. Dia 250

I, per fi, avui, a quarts d'una, a la T2 d'El Prat, ha aparegut en Jordi, brut i espellifat, però somrient, com sempre i amb molta gana. A casa l'esperaven un plat de macarrons, amanida de tomàquet, molt de pa i un fuet, els seus ítems favorits. El trobo més prim però, ves a saber, potser són coses de mares. I sí, sembla un punyeter anunci de Nadal, però li vaig dir que el volia veure, que li pagava el vol -i un bitllet de tren, que ara ja sé comprar, de Tesalònica a Atenes- i que la resta m'importava poc.

Avui, tindré reunions, demà Congrés de partit i, després, em passaré tres dies tancada a la cuina, com cada any, i provaré de fer el millor per alimentar els poquets d'enguany, només 12, des de la sogra que d'aquí a pocs dies en farà 99, la mare, la germana que se m'ha fet gallega, fins el nebot petit de 14. I si apareix algú més ens hetxurarem i n'hi haurà per tothom. I no cantarem nadales, perquè no ho hem fet mai, i els regals els trobarem al peu de l'arbre, que els tions són per la canalla i pels reixos ja no ens veiem, i no anirem a cap missa de cap gall, perquè som ateus, però tampoc celebrarem cap solstici. Només aprofitarem l'oportunitat d'estar plegats, de riure i plorar, de saber-nos família, d'estimar-nos incondicionalment i barallar-nos apassionadament. Recordarem els absents i en parlarem, i també ens posarem una mica trists i aleshores sortirà algun joc idiota que capti l'atenció de tots i ens puguem espolsar la melancolia i tornar a fixar la vista endavant, perquè la vida, sempre, es viu endavant.

I per això, celebreu com ho celebreu, que tingueu unes Bones Festes!

Des del banc dels acusats d'en Raül Romeva i Rueda

d'aquí

"I en concret, vull referir-me, perquè és molt dolorós, a un concepte concret, que és la instrumentalització del concepte d'odi. Les acusacions han volgut construir un marc mental fonamentat en l'existència d'un odi contra Espanya, d'un odi irracional contra allò espanyol, contra l'Estat; però que, com hem demostrat i argumentat, és fal·laç i, a més, és irresponsable. És fal·laç perquè no han pogut aportar ni una prova, ni una, que demostri aquest odi per part dels que estem aquí asseguts al banc dels acusats. Ni una. Zero. però és que, a més, si escoltessin, alguna vegada, si tinguessin el detall d'empatitzar amb els dos milions de persones que fa anys que es manifesten de forma cívica, pacífica, democràtica ... expressant el seu desig, legítim, de formar part d'una república catalana, si llegissin els milers de cartes que ens envien contínuament, i que llegim en la solitud de les nostres cel·les, comprovarien, sense cap marge d'error, que no és pas, en absolut, l'odi, el que mou totes aquestes persones. En absolut."

Romeva i Rueda, Raül. Des del banc dels acusats. Barcelona, 2019 (2ed). Ara llibres.

Catalogació: tenir a les mans el testimoni d'en Raül Romeva depassa el fet que el que s'explica en aquest llibre ja és conegut i que, de ben segur, la responsabilitat l'ha polit i potser, només potser, ens perdem algun detall més aspre, més geniüt o més desesperançat. No ho sé, estic especulant. Però el fragment que us poso m'ha semblat remarcable perquè em demostra que el món no és Twitter, que no m'equivoco quan no odio, que m'agrada Espanya i hi continuo anant, i menjant, i bevent, i fent-la petar amb la gent que hi ensopego. I això no em fa menys independentista ni menys catalana, que són coses que poc, o res, tenen a veure. Sóc, com tothom és, i no pas per contraposició i així vull que segueixi essent.

Yi ge mo sheng nu ren de lai xin de Xu Jinglei

d'aquí

Yi ge mo sheng nu ren de lai xin (Carta d'una dona desconeguda). Xina, 2004. 90 minuts. Direcció: Xu Jinglei. Guió: Xu Jinglei, sobre la novel·la d'Stefan Zweig Carta d'una desconeguda. Amb Jiang Wen, Xu Jinglei, Huang Jue, Su Xiaoming, Jiao Huang, Lin Yuan, Enran Ma, Sun Feihu.

Catalogació: escrita, dirigida i protagonitzada per una dona, una de les quatre actrius Dan de la Xina, les quatre actrius principals, aquesta pel·lícula va guanyar la Concha de Plata de San Sebastian a la direcció el 2004. No és una obra mestra però és una bona pel·lícula per veure.