Diari de bord. Data estelar: 201219. Dia 250

I, per fi, avui, a quarts d'una, a la T2 d'El Prat, ha aparegut en Jordi, brut i espellifat, però somrient, com sempre i amb molta gana. A casa l'esperaven un plat de macarrons, amanida de tomàquet, molt de pa i un fuet, els seus ítems favorits. El trobo més prim però, ves a saber, potser són coses de mares. I sí, sembla un punyeter anunci de Nadal, però li vaig dir que el volia veure, que li pagava el vol -i un bitllet de tren, que ara ja sé comprar, de Tesalònica a Atenes- i que la resta m'importava poc.

Avui, tindré reunions, demà Congrés de partit i, després, em passaré tres dies tancada a la cuina, com cada any, i provaré de fer el millor per alimentar els poquets d'enguany, només 12, des de la sogra que d'aquí a pocs dies en farà 99, la mare, la germana que se m'ha fet gallega, fins el nebot petit de 14. I si apareix algú més ens hetxurarem i n'hi haurà per tothom. I no cantarem nadales, perquè no ho hem fet mai, i els regals els trobarem al peu de l'arbre, que els tions són per la canalla i pels reixos ja no ens veiem, i no anirem a cap missa de cap gall, perquè som ateus, però tampoc celebrarem cap solstici. Només aprofitarem l'oportunitat d'estar plegats, de riure i plorar, de saber-nos família, d'estimar-nos incondicionalment i barallar-nos apassionadament. Recordarem els absents i en parlarem, i també ens posarem una mica trists i aleshores sortirà algun joc idiota que capti l'atenció de tots i ens puguem espolsar la melancolia i tornar a fixar la vista endavant, perquè la vida, sempre, es viu endavant.

I per això, celebreu com ho celebreu, que tingueu unes Bones Festes!