Tant li fot CXXXI

Algunes vegades em preocupo però, per molt que m'hi posi, sóc incapaç d'enfadar-me o odiar. És ben bé com si algunes coses passessin molt més enllà del meu cinturó d'asteroides, pots mirar-les amb curiositat, un cert interès o, senzillament, no fer-ne cabal.

A l'altra banda del mur de Raül Romeva i Rueda

 

"La presó ha estat històricament vinculada al càstig. A finals del segle XVIII el càstig era sinònim d'arbitrarietat i patiment físic. Amb la desaparició gradual de la tortura fins a l'abolició de la pena de mort en nombrosos països europeus, el concepte de càstig evoluciona en dos sentits: el coercitiu i, un segle després, el normalitzador.

L'establiment d'un sistema penal a Europa és una tasca lenta i força recent. Recordem Montesquieu, Voltaire, Rousseau ... Tots els pensadors de la Il·lustració s'impliquen en aquesta lluita. L'any 1764, Beccaria publica Dei delitti e delle pene, en què deixa clar que l'objectiu del càstig no ha de ser eliminar el crim comès, sinó assegurar que no es torni a repetir. Ja apuntava que l'indicador important és la reincidència. El càstig evoluciona des de la seva concepció original de punició corporal cap a una vocació correctora, especialment en termes socials i morals, coma part d'un procés civilitzador."

Romeva i Rueda, Raül. A l'altra banda del mur, repensar les presons per millorar la societat. Barcelona, 2022. 3a edició. Ara llibres.

Des de la seva experiència com a presoner, Raül Romeva assaja, de forma documentada i rigorosa, sobre les institucions penitenciàries en el nostre país, i en el món, i el camí cap al qual caldria caminar si, de debò volem fer la feina de reinserció per al qual ens diuen que estan pensades.

Catalogació: és de celebrar que, des de la política, hi hagi pensament. També, des de la societat, ens hauríem de preguntar com és que, a canvi de clics, permetem que els medis de comunicació, tant en realitat com en ficció, ens facin viure en un món tergiversat de delinqüents extrems quan, la realitat contradiu aquestes sensacions. Sempre acabo concloent que, en realitat, no em preocupa el què penso, em fa patir el perquè ho penso.

Diari de bord. Data estelar: 171022. Dia 88

Telegram

- Esteu bé, fill?

- Bé, avui hem passat el matí a l'hospital. La Sònia té una pedra al ronyó, però bé, ara ja està millor. Demà volem a Grècia i ella tornarà, jo em quedaré per Thessaloniki un temps.

- Ah, bé, ok. Una abraçada!

Al final Grècia està aquí, a la cantonada, no?

Diari de bord. Data estelar: 121022. Dia 83

 Del grup de Whatsapp "Pares i fills"

Jo: Glups!

El pare: Això és d'ós?

Ell: Si, Tb nhem vist duna manada de llops. I dun baby os

El pare: Carai!!!

El germà: Són fresques

Ell: Bastant

Jo: En quin país estàs?

Ell: Georgia

Jo: Al teu, vaja. Jordia 🤪

Ell: Si, aqi quasi tothom es diu georgi

Jo: Veus? Diuen que és molt xulo

Ell: Aixo es un glaciar al q ens vem enfilar abans dun 5000

Jo: ^^ Té,  mira, els Encantats 🤪

El pare: Molt xulo!!!

Sé que ho fa per tranquil·litzar-nos, però, ves, què voleu que us digui, això dels óssos i els llops a tocar no es pot dir que sigui gaire tranquil·litzador. Tanmateix, amb l'experiència acumulada, diria que no passa d'una anècdota simpàtica.

Entre els actes de Virgínia Woolf

 

"En aquella primera hora d'un matí de juny, la biblioteca era buida. La dona den Giles havia de ser a la cuina. el senyor Oliver encara voltava pel jardí. I la senyora Swithin, per descomptat, era a l'església. el ventijol lleuger però variable, pronosticat per l'home del temps, agitava la cortina groga i projectava ara llum ara ombra. el foc es tornava cendrós i tot seguit s'avivava, i la papallona de les ortigues batia les ales al vidre de baix de la finestra; bat, bat, bat, repetint que si mai no venia cap ésser humà, mai, mai, mai, els llibres quedarien florits, el foc apagat i la papallona de les ortigues morta al vidre."

Woolf, Virgínia. Entre els actes. Barcelona 2022. Cal Carré, editorial artesana. Traducció de Marta Pera Cucurell.

Quatre mesos després d'aquesta novel·la, Virgínia Woolf s'ompliria les butxaques de pedres i s'enfonsaria al riu Ouse. El temps i la distància permeten imaginar, descaradament, que fou un acte més d'aquesta novel·la, si hagués trobat la narradora escaient.

Catalogació: reconec que potser sigui efecte secundari dels dos anys de pandèmia que he perdut paciència a la literatura, per això, malgrat endevinar-ne la bondat, no m'he sentit concernida tal i com solia amb les obres d'aquesta autora. Tanmateix no em farà res tornar-la a llegir, quan se'm passi aquesta espècie d'ànsia, o potser és que tots plegats hem passat a ser personatges dignes d'aquesta obra.

Diari de bord. Data estelar: 031022. Dia 74.

 Telegram, ahir:

Hola Pare! Estem a Tbilissi ara, dema marxem cap a les muntanyes al nord de Georgia. X casa tot b?

Això és Azerbaitjan amb uns avis q ens van convidar a esmorzar

I això uns volcans de fang

Molt xulo!!!

Per casa tot bé!!!

Una abraçada molt forta  i ves dient per on vas.