Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 29 de setembre del 2020

The Housemaid d'Im Sang-soo

 


Hanyo (The Housemaid). Corea del Sud, 2010. 106 minuts. Direcció i guió: Im Sang-soo.

Catalogació: Remake de la pel·lícula Hanyo de Kim Ki-young al 1960. Im Sang-soo ens parla de l'oportunitat de renovar la pel·lícula anterior d'una societat on el poder sempre acaba destruint els febles ara, però, en una societat de "súper-rics", aquesta nova espècie crescuda sota l'ombra del declivi nord-americà al sud-est asiàtic, la Xina, Rússia i Àfrica, una classe social que s'emmiralla, mai més ben dit, en el saló dels miralls de Versailles, a la manera artificiosa i kitsch del "nou-riquisme" i l'excés desmesurat de diners. L'estètica és la nova ètica i, així, només compta la voluntat del qui té més diners, fins i tot si s'ha pogut comprar tota la cultura i l'educació possible. Hi ha alguna cosa que no rutlla en la societat coreana quan l'únic transversal que té és la soledat.

No cal dir que l'original, la de Kim Ki-young consta al cànon 1001 películas que hay que ver antes de morir d'Steven Jay Schneider, al 1960 acompanyada de 

Les yeux sans visage de Georges Franju

Saturday Night and Sunday Morning de Karel Reisz

La dolce vita de Federico Fellini

Le trou de Jacques Becker

Rocco e i suoi fratelli de Luchino Visconti

L'avventura de Michelangelo Antonioni

À bout de souffle de Jean-Luc Godard

Spartacus d'Stanley Kubrick

The Apartment de Billy Wilder

Meghe dhaka tara de Ritwik Ghatak

Psycho d'Alfred Hitchcock

Tirez sur le pianiste de François Truffaut

Peeping Tom Michel Powell

La máscara del demonio de Mario Bava


Vaja, el 1960 es pot dir que és una de les anyades remarcables en el món del cinema.

dilluns, 28 de setembre del 2020

Tant li fot CVII

 Amb els anys aprens que dels fills només t'importa dues coses: l'una que sàpiguen que compten amb tu, l'altra que, quan t'abracin, sentis que l'abraçada te la tornen, de debò.

diumenge, 27 de setembre del 2020

Born to run de Bruce Springsteen

 


"Durant els anys d'escola, la història era una assignatura que m'avorria, però ara la devorava, ja que semblava amagar elements bàsics pel que feia a les qüestions d'identitat que em plantejava. Com podia saber qui era sense tenir una pista d'on venia jo personalment i col·lectivament? Què vol dir ser americà és una qüestió inclosa en què volia dir ser-ho; tan sols una resposta a aquestes preguntes podia menar-te a què pot voler dir ser-ne."

Springsteen, Bruce. Born to run. Barcelona, 2016(2). Ed. Malpaso

Catalogació: el llibre m'arriba de mans del Factor X, perquè el Bruce és el músic on confluïm ell i jo, amb visions musicals totalment distants i distintes. D'antuvi me'l miro amb prevenció, però m'ho he passat bé. No passarà als anals de la història de la literatura però no està mal escrit, sembla prou honest i et pots fer una bona idea d'algun tipus d'EUA al qual, des del nostre eurocentrisme petulant, solem qualificar de superficial. És d'aquelles coses essencials de la literatura: convertir realitats suposades en peces delicades plenes de facetes en 3D.

dijous, 17 de setembre del 2020

Tant li fot CVI

A la família del meu avi matern, el padrí Cirilo d'Albocàsser, eren tan pobres que gairebé se'n podia dir avarícia.

dijous, 3 de setembre del 2020

Tant li fot CV

Saps que estàs encetant un camí quan et menges totes les teranyines. I això val pel senderisme i la política.